![]() | |
Substància química | tipus d'entitat química ![]() |
---|---|
Rol | factor immunològic, fàrmac antireumàtic modificador de la malaltia, agent antineoplàstic immunològic, medicament essencial i anticòs monoclonal ![]() |
Altres | |
medicament biològic ![]() |
Rituximab, venut sota la marca Rituxan entre d'altres, és un medicament usat per a tractar determinades malalties autoimmunitàries i alguns tipus de càncer.[1] Es fa servir per al limfoma no hodgkinià, la leucèmia limfocítica crònica, l'artritis reumatoide, la granulomatosi amb poliangiïtis, la púrpura trombocitopènica idiopàtica, el pèmfig vulgar, la miastènia gravis i les aftes positives pel virus d'Epstein-Barr.[1][2][3][4] S'administra per via intravenosa.[1]
Els efectes secundaris més comuns, que sovint ocorren dos hores després d'injectar el medicament, inclouen erupcions, coïssor, hipotensió arterial, i falta d'aire.[1] Altres efectes més greus són la reactivació del virus de l'hepatitis B en persones prèviament infectades, la leucoencefalopatia multifocal progressiva, i la necròlisi epidèrmica tòxica, entre d'altres[1][5] No queda clar si és segur durant l'embaràs per al fetus i el nadó; només hauria d'administrar-se a dones embarassades si els beneficis de la seva administració superen els riscos.[1][6]
El rituximab és un anticòs monoclonal quimèric contra la proteïna CD20, (de l'anglès cluster of differentiation 20) que es troba principalment en la superfície dels limfòcits B.[7] Quan es lliga a aquesta proteïna, inicia la mort cel·lular.[1]
Va rebre l'autorització d'ús mèdic en 1997[7] i és un fàrmac inclòs en la Llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[8] La patent es va exhaurir en 2016, i uns quants biosimilars s'han desenvolupat[9]