Rituximab

Infotaula de compost químicRituximab
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Rolfactor immunològic, fàrmac antireumàtic modificador de la malaltia, agent antineoplàstic immunològic, medicament essencial i anticòs monoclonal Modifica el valor a Wikidata
Altres
medicament biològic Modifica el valor a Wikidata

Rituximab, venut sota la marca Rituxan entre d'altres, és un medicament usat per a tractar determinades malalties autoimmunitàries i alguns tipus de càncer.[1] Es fa servir per al limfoma no hodgkinià, la leucèmia limfocítica crònica, l'artritis reumatoide, la granulomatosi amb poliangiïtis, la púrpura trombocitopènica idiopàtica, el pèmfig vulgar, la miastènia gravis i les aftes positives pel virus d'Epstein-Barr.[1][2][3][4] S'administra per via intravenosa.[1]

Els efectes secundaris més comuns, que sovint ocorren dos hores després d'injectar el medicament, inclouen erupcions, coïssor, hipotensió arterial, i falta d'aire.[1] Altres efectes més greus són la reactivació del virus de l'hepatitis B en persones prèviament infectades, la leucoencefalopatia multifocal progressiva, i la necròlisi epidèrmica tòxica, entre d'altres[1][5] No queda clar si és segur durant l'embaràs per al fetus i el nadó; només hauria d'administrar-se a dones embarassades si els beneficis de la seva administració superen els riscos.[1][6]

El rituximab és un anticòs monoclonal quimèric contra la proteïna CD20, (de l'anglès cluster of differentiation 20) que es troba principalment en la superfície dels limfòcits B.[7] Quan es lliga a aquesta proteïna, inicia la mort cel·lular.[1]

Va rebre l'autorització d'ús mèdic en 1997[7] i és un fàrmac inclòs en la Llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[8] La patent es va exhaurir en 2016, i uns quants biosimilars s'han desenvolupat[9]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Rituximab». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 27 març 2016.
  2. Tandan, Rup; Hehir, Michael K.; Waheed, Waqar; Howard, Diantha B. «Rituximab treatment of miastènia gravis: A systematic review». Muscle & Nerve, 56, 2, 8-2017, p. 185–196. DOI: 10.1002/mus.25597. ISSN: 1097-4598.
  3. Singer, O; McCune, WJ «Update on maintenance therapy for granulomatosi amb poliangiïtis and microscopic polyangiitis.». Current Opinion in Rheumatology, 29, 3, 5-2017, p. 248–253. DOI: 10.1097/BOR.0000000000000382.
  4. «EBV-Positive Lymphoproliferations of B- T- and NK-Cell Derivation in Non-Immunocompromised Hosts». Pathogens (Basel, Switzerland), 7, 1, 3-2018, p. 28. DOI: 10.3390/pathogens7010028.
  5. «Boxed Warning and new recommendations to decrease risk of hepatitis B», 13-01-2017.
  6. «Rituximab Use During Pregnancy», 16-12-2019.
  7. 7,0 7,1 Bosch, Xavier; Ramos-Casals, Manuel; Khamashta, Munther A. Drugs Targeting B-Cells in malaltia autoimmunes (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013, p. 1–4. ISBN 9783034807067. 
  8. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. 
  9. «Rituximab Biosimilars Shown to Be Safe and Effective». Arxivat de l'original el 15 març 2018.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne