Robert Dennis Blanchflower

Danny Blanchflower

Biografia
Naixement	Robert Dennis Blanchflower 10 febrer 1926 Belfast (Irlanda del Nord)
Mort	9 desembre 1993 (67 anys) Londres
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Altres noms	Danny
Formació	Universitat de St Andrews Belfast Metropolitan College (en)
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol, periodista, comentarista esportiu
Activitat	1946 - 1964
Nacionalitat esportiva	Irlanda del Nord
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1946–1949 1949–1951 1951–1954 1954–1964 1961 Glentoran Barnsley FC Aston Villa FC Tottenham Hotspur FC → Toronto City (cedit) ? 68 148 337 ? 2 10 15 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1949–1963 Irlanda del Nord 56 2 Equips entrenats 1976–1979 1978–1979 Irlanda del Nord Chelsea FC
Participà en
juny 1958	Mundial de Futbol 1958
Família
Germans	Jackie Blanchflower
Premis
Saló de la Fama del futbol anglès
Llista Trajectòria   Equip 1946–1949 Glentoran FC 1949–1951 Barnsley FC 68 (2) 1951–1954 Aston Villa FC 148 (10) 1954–1964 Tottenham Hotspur 337 (15) 1961–1961 → cessió:  Toronto City   Selecció nacional 1949–1963   Irlanda del Nord 56 (2)   Entrenador – Chelsea FC

Robert Dennis Blanchflower o Danny Blanchflower (Belfast, 10 de febrer, 1926 – Londres, 9 de desembre, 1993) fou un futbolista, entrenador de futbol i periodista nord-irlandès.

La seva carrera futbolística començà després de la Segona Guerra Mundial al Glentoran de Belfast. El 1949 es traslladà a Anglaterra. El Barnsley FC pagà £6.000 per ell i dos anys més tard l'Aston Villa FC pagà £15.000, disputant 155 partits amb el club londinenc.^[1] El 1954 fou comprat pel Tottenham Hotspur FC per £30.000, disputant 337 partits de lliga durant deu anys, i essent capità en nombroses ocasions.^[2] El seu major èxit amb el club fou el doblet assolit la temporada 1960–61 (per primer cop en tot el segle xx a Anglaterra). El 1962 guanyà de nou la FA Cup, i el 1963 la Recopa d'Europa. Fou nomenat futbolista de l'any a Anglaterra el 1958 i el 1961.^[3]

Entre 1949 i 1963 disputà 56 partits amb Irlanda del Nord, sovint al costat del seu germà Jackie, i el 1958 capitanejà la selecció que arribà a quarts de final a la Copa del Món.^[4]

Com a entrenador dirigí la selecció nord-irlandesa el 1978, i el Chelsea F.C. entre 1978 i 1979 (on només guanya 5 de 32 partits). L'any 2003 fou inclòs a l'English Football Hall of Fame. El 1998 fou escollit per la Football League a la llista de les 100 llegendes del futbol anglès.^[5]