Robert Florey

Robert Florey

Biografia
Naixement	(fr) Robert Gustave Fuchs 14 setembre 1900 9è districte de París (França)
Mort	16 maig 1979 (78 anys) Santa Monica (Califòrnia)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	actor, escriptor, productor de cinema, guionista, director de cinema, periodista
Representat per	Light Cone
Obra
Localització dels arxius	Antic seminari menor de l'Esquile [ F9]
Premis
Legió d'Honor

Robert Florey (París, 14 de setembre de 1900 - Santa Monica, Califòrnia, 16 de maig de 1979) a ser un director, guionista, periodista i ocasional actor cinematogràfic franc-estatunidenc.

París i Hollywood van marcar els pols magnètics d'aquest francès entusiasta del cinema estatunidenc; posseït pel cinema des que en la seva infància veiés rodar a Georges Méliès, va ser ajudant de direcció de Louis Feuillade.^[1]

Florey va emigrar als Estats Units al setembre de 1921, com a periodista cinematogràfic. Posteriorment la seva variada activitat va abastar la publicitat estrangera i l'organització de gires de grans estrelles com Douglas Fairbanks, Mary Pickford, Rodolfo Valentino entre d'altres, i va ser ajudant de direcció de Josef von Sternberg, Henry King, King Vidor, Frank Borzage o Charles Chaplin.

Després es va dedicar a la direcció, sent els seus anys més productius les dècades de 1930 i 1940, durant les quals va treballar en produccions de relatiu baix cost per a Paramount Pictures i Warner Bros. La seva reputació està a mig camí del seu estil expressionista d'avantguarda, més evident en els seus primers anys, i del seu treball com a director d'estudi ràpid i fiable anomenat per a finalitzar projectes problemàtics, com va ser el cas de la cinta de 1939 Hotel Imperial.^[2]

En total va dirigir més de 50 pel·lícules, sent probablement la seva cinta més popular el primer llargmetratge dels Germans Marx, The Cocoanuts (1929). També va ser molt estimada la seva pel·lícula de terror de 1932, Murders in the Rue Morgue, en la qual és evident l'estil expressionista. En 2006, en ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la seva pel·lícula de 1937 Daughter of Shanghai per a ser preservada en el National Film Registry dels Estats Units, es va dir de Florey que era "àmpliament considerat com el millor director dels granis estudis cinematogràfics de sèrie B".^[3]