Robert E. Lee
| (1864) |
|
|
Naixement | (en) Robert Edward Lee 19 gener 1807 Stratford Hall (Virgínia) |
---|
Mort | 12 octubre 1870 (63 anys) Lexington (Virgínia) |
---|
Causa de mort | pneumònia |
---|
Sepultura | Lee Chapel |
---|
|
General en Cap de l'exèrcit confederat |
---|
6 febrer 1865 – 12 abril 1865 |
9è Súperintendent de l'Acadèmia Militar dels Estats Units |
---|
1r setembre 1852 – 31 març 1855 ← Henry Brewerton |
|
|
Religió | Església episcopal |
---|
Formació | Acadèmia Militar dels Estats Units (1825–1829) |
---|
|
Ocupació | oficial, militar, oficial de l'exèrcit |
---|
Activitat | 1829 - |
---|
Ocupador | Universitat Washington i Lee (1865–1870) |
---|
|
Lleialtat | Estats Units d'Amèrica i Estats Confederats d'Amèrica |
---|
Branca militar | Exèrcit dels Estats Confederats i Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
---|
Rang militar | General in chief (en) |
---|
Comandant de (OBSOLET) | Exèrcit de Virgínia del Nord |
---|
Conflicte | Intervenció Nord-americana a Mèxic Guerra Civil dels Estats Units |
---|
|
Localització dels arxius | |
---|
|
Família | Família Lee |
---|
Cònjuge | Mary Anna Randolph Custis Lee (1831–valor desconegut) |
---|
Fills | George Washington Custis Lee, Mary Custis Lee, William Henry Fitzhugh Lee, Anne Carter Lee, Eleanor Agnes Lee, Robert E. Lee, Jr., Mildred Childe Lee |
---|
Pares | Henry Lee III i Anne Hill Carter Lee |
---|
Germans | Henry Lee IV Sydney Smith Lee |
---|
Parents | Henry Lee II, avi patern George Washington Parke Custis, sogre Mary Lee Fitzhugh Custis, sogra Samuel Phillips Lee, cosí Zachary Taylor, third cousin once removed ascending |
---|
Signatura |
|
|
|
|
|
Robert E. Lee (anglès: Robert Edward Lee) (Stratford Hall, 19 de gener de 1807 - Lexington, 12 d'octubre de 1870) fou un militar estatunidenc.
Graduat a l’Acadèmia Militar dels Estats Units, va ser oficial d'enginyeria militar durant més de trenta anys a les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica abans de l'esclat de la Guerra Civil durant la qual es va distingir com a comandant de l'Exèrcit de Virgínia del Nord. Després va obtenir el comandament dels exèrcits confederats.
Destacà especialment a la campanya de Mèxic (1846-48). Tot i que considerava que la secessió dels Estats del Sud era inconstitucional, i que personalment s'oposava a l'esclavatge perquè anava contra les lleis de Déu, quan Virgínia es va unir a la Confederació va oferir els seus serveis al govern de Jefferson Davis. Durant la Guerra de Secessió (1861-65) fou general en cap de l'exèrcit sudista. Malgrat aconseguir victòries notables, a la batalla de Gettysburg (1863) s'iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació de l'exèrcit confederat a Appomattox. El 1865 fou elegit president del Washington College fins a la seva mort.[1]