Robert Walpole, 1r comte d'Orford KG KB PC (Houghton (Norfolk), 26 d'agost de 1676 – Londres, 18 de març de 1745), fou un polític anglès considerat, de facto el primer que va fer de prime minister de la Gran Bretanya, a causa del domini que va exercir dins del gabinet. Membre del Partit Whig anglès, va entrar al gabinet el 1701 i en va formar part durant els regnats de Jordi I i Jordi II. Sol considerar-se que la seva administració comença el 1721, quan és designat Primer Lord del Tresor, o bé el 1730, quan es retira Charles Townshend i ell queda com l'únic i indiscutible cap del gabinet. Va haver de dimitir el 1742, a causa del desastre del Setge de Cartagena d'Índies.
Va establir una supremacia política estable per al partit Whig i va ensenyar als ministres següents la millor manera d'establir una relació de treball eficaç entre la Corona i el Parlament.[1] Els estudiosos el classifiquen com un dels grans primers ministres britànics.[2]