Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 setembre 1979 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Religió | Ateisme ![]() |
Formació | Universitat de Nàpols Frederic II ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia ![]() |
Ocupació | Escriptor i periodista |
Activitat | 2000 ![]() |
Participà en | |
25 maig 2023 | Manifest internacional per una Barcelona que obre camí ![]() |
Obra | |
Obres destacables Gomorra | |
Premis | |
| |
Lloc web | robertosaviano.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) és un periodista i escriptor italià llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Nàpols. Forma part del grup d'investigadors de l'Observatori sobre la Camorra i sobre la Il·legalitat. Habitualment col·labora a l'Espresso. En els seus escrits utilitza tècniques del reportatge i de la narrativa per explicar la realitat econòmica i territorial de la Camorra i d'altres formes de crim organitzat.
Saviano va fer-se conegut mundialment amb la publicació de Gomorra, on descriu els negocis de la Camorra napolitana. La gran repercussió que va tenir, amb més d'un milió de còpies venudes, va reobrir a Itàlia el debat sobre la Màfia, i va suposar a l'autor amenaces de mort de les famílies camorristes. Des de l'octubre de 2006 l'escriptor viu amb escorta permanent. El 14 d'octubre de 2008 la premsa, gràcies a la informació d'un penedit, va desvelar que el clan dels Casalesi tenia previst assassinar-lo en un atemptat que es produiria a l'autopista entre Roma i Nàpols abans de Nadal. Des d'aleshores, Roberto Saviano viu amagat fora d'Itàlia.
Per la seva posició tan ferma és considerat un heroi nacional per importants escriptors i personatges de la cultura de l'alçada de Umberto Eco.[1] Dario Fo, Günter Grass, Desmond Tutu, José Saramago i molts d'altres han mostrat la seva solidaritat amb el napolità[2]
El 2018, en una carta publicada a Le Monde amb Erri de Luca, Daniel Pennac, i Jean Marie Laclavetine van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans.[3]