Roman courtois

El roman courtois, romanç cortès o novel·la cortesana en català, és l'expressió francesa que defineix un gènere literari que comprèn certes narracions novel·lesques medievals de llarga longitud, on es barreja el tema amorós l'anomenat pels trobadors la fin'amors, i el de cavalleria. Va néixer cap al segle xii, tot i que algunes fonts ubiquen els seus inicis al segle xi. Aquestes narracions, que van trencar amb la

El roman courtois pertany al gènere de ficció, a diferència de la literatura èpica, pròpia de les cançons de gesta, que era de base històrica. Tot i això, tenen en comú el protagonisme de l'heroi, actuant aquí en solitari per motius personals. El nucli fonamental de l'acció del romanç cortès és d'índole amorosa i fantàstica (Cerdà et al, 2012),^[1] les gestes cavalleresques i les aventures de difícil realització i amb nombrosos perills seran l'objectiu del nostre heroi per aconseguir els favors de la dama, assolir el prestigi social i la perfecció moral.