Sir
Ronald Aylmer Fisher
| (1913) |
|
|
Naixement | 17 febrer 1890 East Finchley (Anglaterra) |
---|
Mort | 29 juliol 1962 (72 anys) Adelaida (Austràlia) |
---|
Causa de mort | càncer colorectal |
---|
Sepultura | St Peter's Cathedral 34° 54′ 46″ S, 138° 35′ 53″ E / 34.91289°S,138.598°E / -34.91289; 138.598 |
---|
|
68è President de la Royal Statistical Society |
---|
1952 – 1954 ← Austin Bradford Hill – William Piercy, 1st Baron Piercy (en) → |
|
|
Residència | Austràlia (1959–) Regne Unit |
---|
Religió | Església d'Anglaterra i anglicanisme |
---|
Formació | Universitat de Cambridge (1909–1912) Harrow School (1904–1909) Gonville and Caius College |
---|
Director de tesi | James Jeans i F. J. M. Stratton |
---|
|
Camp de treball | Estadística i genètica |
---|
Ocupació | matemàtic, astrònom, estadístic, genetista, biòleg |
---|
Ocupador | Universitat d'Adelaide (1959–1962) Universitat de Cambridge (1943–1959) University College de Londres (1933–1943) Estació Experimental de Rothamsted (1919–1933) Rugby School (1915–1919) |
---|
Membre de | |
---|
Alumnes | George Snedecor |
---|
|
Estudiant doctoral | Mary Frances Lyon, Calyampudi Radhakrishna Rao, Joseph Oscar Irwin, John Henry Bennett, Walter Bodmer, David J. Finney, Joseph Oscar Irwin, Alan Robert George Owen (en) i John Henry Bennett |
---|
|
Títol | Knight Bachelor |
---|
Cònjuge | Ruth Eileen Guinness (1917–) |
---|
Fills | George Fisher Fisher |
---|
|
|
|
|
Ronald Aylmer Fisher, FRS[1] (Londres (Regne Unit) 17 de febrer del 1890 - Adelaida (Austràlia) 29 de juliol del 1962) va ser un científic, matemàtic, estadístic, biòleg evolutiu i genetista anglès.[2][3][4]
Pel seu treball en estadística, se l'ha descrit com un geni que gairebé sol va crear les bases de la ciència estadística moderna.[5] i la xifra més important de l'estadística del segle XX.[6] En genètica, el seu treball va utilitzar matemàtiques per combinar la genètica mendeliana i la selecció natural; això va contribuir al ressorgiment del darwinisme a la revisió de principis del segle xx de la teoria de l'evolució coneguda com a síntesi moderna. Per les seves contribucions a la biologia, Fisher ha estat anomenat el més gran dels successors de Darwin.[7]
Realitzà molts avenços en l'estadística, un dels més importants dels quals va ser la inferència estadística, que desenvolupà el 1920. El 1958, va ser distingit per la Societat Linneana de Londres amb la Medalla Darwin-Wallace. La idea de l'efecte additiu dels gens en l'herència genètica no es va realitzar fins al seu treball de 1918, La correlació entre els parents sobre la suposició de l'herència mendeliana.[8]
També és considerat un dels pares fundadors del neodarwinisme.[9][10] Segons l'estadístic Jeffrey T. Leek, Fisher és el científic més influent de tots els temps segons el nombre de cites de les seves contribucions.[11]
- ↑ Yates, F.; Mather, K. «Ronald Aylmer Fisher 1890–1962». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 9, 1963, pàg. 91–129. DOI: 10.1098/rsbm.1963.0006.
- ↑ «Ronald Aylmer Fisher». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2022. [Consulta: 23 octubre 2022].
- ↑ «Sir Ronald Aylmer Fisher». Arxivat de l'original el 2020-09-17. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ Dugard, Pat. Single-case and Small-n Experimental Designs: A Practical Guide To Randomization Tests, Second Edition (en anglès). 2on. Nova York London: Routledge, 2012, p. 135. ISBN 978-0-415-88622-2.
- ↑ Hald, Anders. A History of Mathematical Statistics (en anglès). Nova York: Wiley, 1998. ISBN 978-0-471-17912-2.
- ↑ Efron, Bradley. «R. A. Fisher in the 21st century» p. 95–122, 1998. DOI: 10.1214/ss/1028905930.
- ↑ Edwards, A. W. F. «Mathematizing Darwin». Behavioral Ecology and Sociobiology, 65, 3, 2011, pàg. 421–430. DOI: 10.1007/s00265-010-1122-x. PMC: 3038233. PMID: 21423339.
- ↑ Carlson, Neil R. Pearson Canada. Psychology: the Science of Behavior (en anglès), 2010, p. 206. ISBN 978-0-205-64524-4.
- ↑ Dawkins, Richard. The Blind Watchmaker (en anglès). Norton & Company, Inc, 1986, p. 113. ISBN 978-0393351491.
- ↑ Esposito, Maurizio History of the Human Sciences, 29, 3, 7-2016, pàg. 44–62. DOI: 10.1177/0952695116653866.
- ↑ Leek, Jeff. «Repost: Ronald Fisher is one of the few scientists with a legit claim to most influential scientist ever». Simply Statistics, 17-02-2014. [Consulta: 20 juny 2024].