| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 26 abril 1959  Manresa (Bages) | ||||||||||||||||
| Mort | 8 abril 1985 (25 anys) Manresa (Bages) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | suïcidi, mort per caiguda des d'alçada | ||||||||||||||||
| Alçada | 174 cm | ||||||||||||||||
| Pes | 65 kg | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | nedadora | ||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Espanya | ||||||||||||||||
| Esport | natació | ||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | 100 metres braça | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||
| 1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 | ||||||||||||||||
| 23 agost 1975 | Jocs Mediterranis de 1975 | ||||||||||||||||
| 1975 | Campionat del Món de natació de 1975 |
||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Germans | Manel Estiarte i Duocastella | ||||||||||||||||
 
| |||||||||||||||||
Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959 - Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985) va ser una nedadora catalana.[1]
Formada al Club Natació Manresa, va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça. En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya. També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa, essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya. A més, va batre diverses vegades el record nacional de 100 m braça en piscina de 25 m, 4x100 m estils i 4x100 m lliures. Internacional amb la selecció espanyola en dotze ocasions, va participar en els Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va competir a la prova de 4x100 m estils.[2] Va retirar-se de la competició el 1978.
Entre d'altres distincions, va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.[3] Víctima d'una depressió després del seu divorci, va suïcidar-se el 1985. Aquest succés fou narrat posteriorment al llibre Todos mis hermanos, publicat pel seu germà Manel.[4]
- ↑ «Rosa Estiarte i Duocastella». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jódar, Carles. «Estiarte, apellido olímpico». Marca, 03-08-2016. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Durán, Santi. «Rosa Estiarte: el último canto de la sirena». Mundo Deportivo, 10-04-1985. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Pita, Elena «El deportista que plantó cara al dolor». Magazine. El Mundo, Nº 493, 08-03-2009 [Consulta: 30 març 2020].