Un rotlle de pianola és un sistema d'emmagatzematge d'informació musical que pot ser reproduït per una pianola. Es tracta d'un rotlle de paper continu perforat que en desplaçar-se per damunt del lector de l'instrument el fa sonar de manera semiautomàtica.[1]
La majoria de rotlles de pianola pertanyen a una de les tres possibilitats d'estàndard: de 65 notes (fabricats a partir de l'any 1896), de 88 notes (fabricats a partir del 1900), o de 72 notes (fabricats a partir del 1902). L'any 1908, a la Buffalo Convention dels Estats Units, es va establir com a estàndard més genèric la de 88 notes i es va fixar també l'amplada dels rotlles.
Els rotlles de pianola van ser fabricats de manera massiva durant les tres primeres dècades del segle xx. Actualment la casa QRS Records encara els fabrica, amb un catàleg de 45.000 títols.[2][3][4] Avui dia el sistema electrònic més proper a la representació gràfica dels rotlles de pianola, que en permet la reproducció digital i electrònica, és el format MIDI.
Els primers rotlles de pianola comercialitzats foren els de la fàbrica Welte & Sons, per al seu aparell denominat orchestrion, desenvolupat a principis de l'any 1883.[5]
La longitud dels rotlles pot anar dels quatre metres dels temes dedicats a la música tradicional o popular, fins als vint-i-sis metres de les obres clàssiques completes.[6]