Rudyard Kipling |
|
Naixement | (en) Joseph Rudyard Kipling 30 desembre 1865 Bombai (Raj britànic) |
---|
Mort | 18 gener 1936 (70 anys) Londres |
---|
Causa de mort | úlcera |
---|
Sepultura | Abadia de Westminster Crematori de Golders Green |
---|
Formació | United Services College |
---|
|
Camp de treball | Literatura, escriptura creativa i professional, periodisme, poesia, literatura de viatges i literatura infantil i juvenil |
---|
Ocupació | escriptor, autobiògraf, guionista, periodista, escriptor de literatura infantil, novel·lista, corresponsal de guerra, poeta, escriptor de ciència-ficció |
---|
Activitat | 1886 - 1932 |
---|
Ocupador | Universitat de St Andrews |
---|
Membre de | |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Caroline Starr Balestier (1892–valor desconegut) |
---|
Fills | Josephine Kipling, Elsie Bambridge, John Kipling |
---|
Pares | John Lockwood Kipling i Alice Kipling |
---|
Germans | Alice Macdonald Fleming John Kipling |
---|
Parents | Catherine Pullein, cosí |
---|
|
|
Signatura |
|
|
Joseph Rudyard Kipling FRSL (Bombai, Raj Britànic, 30 de desembre de 1865 - Londres, Anglaterra, 18 de gener de 1936) va ser un escriptor britànic, nascut a l'Índia. Avui és conegut sobretot pels seus llibres infantils, com El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), i per ser el primer britànic a aconseguir un Premi Nobel, a més de ser també la persona més jove a aconseguir-ne un.[1][2] Entre altres honors, li van ser oferts el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, però ell va refusar ambdues distincions.[3]
Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.[4] L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."[4]
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic".[5] Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,[6][7] i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de segle XX.[8][9] D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural està lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, juntament amb el creixent reconeixement dels seus extraordinaris dots com a narrador, en fan un escriptor imprescindible."[3]
És considerat com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;[4] els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.[10][11]
- ↑ «Se cumplen 75 años de la muerte de Rudyard Kipling, el autor de 'El libro de la selva'» (en castellà). 20 minutos, 27-01-2011. [Consulta: 27 gener 2011].
- ↑ Fundació Alfred Nobel. «Qui és la persona més jove que ha rebut el Premi Nobel, i la persona més vella?». nobelprize.org, 30-09-2006. [Consulta: 30 setembre 2006].
- ↑ 3,0 3,1 Douglas Kerr, University of Hong Kong. "Rudyard Kipling." The Literary Encyclopedia. 30 May. 2002. The Literary Dictionary Company. 26 de setembre de 2006. [1]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rutherford, Andrew. 1987. Prefaci General a l'Edició de "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," de Rudyard Kipling per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5
- ↑ Orwell, George. «Essay on Kipling», 30-09-2006. [Consulta: 30 setembre 2006].
- ↑ Lewis, Lisa. 1995. Introducció a l'edició de "Just So Stories" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xv-xlii. ISBN 0-19-282276-4
- ↑ Quigley, Isabel. 1987. Introducció a l'edició de "The Complete Stalky & Co." a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xiii-xxviii. ISBN 0-19-281660-8
- ↑ Said, Edward. 1993. Culture and Imperialism. London: Chatto & Windus. Pàgina 196. ISBN 0-679-75054-1
- ↑ Sandison, Alan. 1987. Introducció a l'edició de "Kim" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp. xiii-xxx. ISBN 0-19-281674-8
- ↑ Rutherford, Andrew. 1987. Introducció a l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-281652-7
- ↑ James Joyce considerava Tolstoi, Kipling i D'Annunzio com els "tres grans talents literaris del Segle XIX," i assenyalava que tots tres es van dedicar a objectius messiànics al final de la seua vida.