Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Perpinyà (Catalunya del Nord) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 16 febrer 1954 | |||
Identificador | PA00104086 | |||
Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.[1] Va ser arruïnada el 409 pels vàndals.[2]
Les seves restes es van descobrir al segle xvii. Les excavacions, actualment visitables, van comencar segle xix i continuen fins avui.[2] Estan situades[3] just al costat de migdia del poble de Castell Rosselló i a prop del també jaciment de la comanda templera de Bajoles.
Quan Hanníbal va entrar a la Gàl·lia, va arribar a Iliberri (Elna) i d'allí a Ruscino, a la vora del riu del mateix nom, i prop d'un estany també anomenat Ruscino, propenc a la mar, abundós en peix.[1] Pomponi Mela l'esmenta com a colònia romana (Col. Rus. Leg. VI). Plini el Vell l'anomena Oppidum Latinorum, de la qual cosa es dedueix que fou colònia de dret llatí.[1]
Als itineraris apareix com a Ruscione. En la Taula de Peutinger també és mencionada.[4] Més endavant, apareix sota el nom de Rosciliona. Correspon a Castell Rosselló o Torre del Rosselló, a la vora del Tet. La paraula Ruscino és probablement d'origen fenici, igual com Barcino,[5] va donar nom al comtat del Rosselló. El llatí medieval Rosciliona o Ruscione va evolucionar vers Rosselló. Per a l'antic riu del mateix nom Ruscino, el geògraf Pomponi Mela menciona el riu Telis, que és probablement un error de transcripcióde Tetis, que va tonar Tet.[1]
Entre les restes romanes de Ruscino foren trobades, a més, restes del neolític, com abundosos fragments[6] de ceràmica de pedra serpentina.