Back SN 1987A Afrikaans مستعر أعظم 1987A Arabic SN 1987A Bulgarian SN 1987A Czech SN 1987A German Υπερκαινοφανής 1987A Greek SN 1987A English SN-1987a Esperanto SN 1987A Spanish SN 1987A Estonian
| |||
| Tipus | supernova  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Gran Núvol de Magalhães | ||
| Localització | Gran Núvol de Magalhães | ||
| Data de descobriment o invenció | 24 febrer 1987 | ||
| Tipus espectral | SN.IIPec | ||
| Constel·lació | Orada | ||
| Època | J2000.0 | ||
| Distància de la terra | 167.885 a. ll. | ||
| Magnitud aparent | 4,81 (banda V) | ||
| Ascensió recta | 5h 35m 28.02s | ||
| Declinació | -70° 43' 48.9299'' | ||
| Codi de catàleg | SN 1987A, AAVSO 0534-69, INTREF 262, SNR 1987A, SNR B0535-69.3 i [BMD2010] SNR J0535.5-6916 | ||
SN 1987A fou una supernova tipus II[1] peculiar i de progenitor B3 supergegant descoberta el 24 de febrer de l'any 1987 per l'Observatori de las Campanas. La supernova va tenir lloc als afores de la nebulosa Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), ubicada al Gran Núvol de Magalhães, galàxia nana propera pertanyent al Grup Local. SN 1987A fou producte de l'explosió de l'estrella Sanduleak -69 202.
SN 1987A implossionà aproximadament a uns 168.000 anys llum (51,4 kiloparsecs) de la Terra,[2] la suficient distància per a ésser observada a simple vista. Fou la supernova més propera a la Terra observada després de SN 1604, la qual va aparèixer directament a la Via Làctia.
- ↑ Lyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013). "Bolometric corrections for optical light curves of core-collapse supernovae". Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 437 (4): 3848.
- ↑ «SN1987A in the Large Magellanic Cloud». Hubble Heritage Project. [Consulta: 25 juliol 2006].