![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | font astronòmica de ràdio i forat negre supermassiu ![]() |
Descobert per | National Radio Astronomy Observatory[1] Robert Hanbury Brown[2] ![]() |
Data de descobriment | 14 febrer 1974 ![]() |
Cos pare | Sagitari A ![]() |
Cossos fills | |
Constel·lació | Sagitari ![]() |
Època | J2000.0 ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 26.000 a. ll. [3] ![]() |
Massa | 4.020.000 M☉[4] ![]() |
Ascensió recta (α) | 17h 45m 40.036s[5] ![]() |
Declinació (δ) | -30° 59' 31.8301''[5] ![]() |
Part de | centre galàctic ![]() |
Catàlegs astronòmics | |
CXOGC J174540.0-290027 (A catalog of X-ray point sources from two megaseconds of Chandra observations of the Galactic center (en) ![]() [SKM2002] 28 (ASCA X-ray source catalog in the Galactic Center region (en) ![]() ![]() |
Sagitari A* (es pronuncia Sagitari A estel o Sagitari A asterisc,font de ràdio molt compacta i brillant al centre de la Via Làctia que forma part d'una estructura major anomenada Sagitari A.
abreujat com Sgr A* ) és unaHom considera que Sagitari A* conté un forat negre supermasiu, igual que se suposa succeeix als nuclis de la majoria de galàxies de tipus espiral i el·líptica.[6] Observacions de l'òrbita de l'estel S2 al voltant de Sgr A* indiquen la presència d'aquest forat negre.[7]
El 12 de maig de 2022 l'Event Horizon Telescope va revelar per primera vegada una fotografia de Sagitari A*, confirmant que l'objecte conté un forat negre.[8][9]