![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Sala de concerts ![]() | |||
Arquitecte | Gustave Lyon André Granet Marcel Auburtin Jean-Baptiste Mathon ![]() | |||
Construcció | 1839 ![]() | |||
Obertura | 1927 ![]() | |||
Cronologia | ||||
18 octubre 1927 | inauguració ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | 8è districte de París (França) ![]() | |||
Localització | Rue du Faubourg Saint-Honoré, 252 ![]() | |||
| ||||
Monument històric inventariat ![]() | ||||
Data | 3 setembre 2002 | |||
Identificador | PA75080003 | |||
Activitat | ||||
Capacitat màxima | 1.913 ![]() | |||
Lloc web | sallepleyel.fr ![]() | |||
La sala Pleyel, anomenada així en referència a la fàbrica francesa de pianos Pleyel, és una sala de concerts simfònics situada al 8è districte de París. Inaugurada l'any 1927, era l'hereva de diverses "sales Pleyel" creades durant el segle xix.
D'estil art déco, és considerada com una de les grans sales franceses del segle xx, com un "passatge obligat dels músics d'abast internacional".[1] Ha contribuït a l'animació de la vida musical de París tot acollint, des de la seva inauguració, aproximadament vint-i-cinc milions d'espectadors repartits en vint mil concerts.[2] Renovada en diverses ocasions, forma part del registre de monuments històrics des del 3 de setembre de 2002.[3]
Abans l'obertura de la Philharmonie, aquesta sala era l'únic auditori de París bastit específicament per acollir sessions de música simfònica. La resta de concerts amb orquestra de l'època sobretot se celebraven a la sala Olivier Messiaen i a la seu de Ràdio França, així com a la Sala Gaveau (al número 45 de la rue la Boétie) o altres sales més petites, el teatre dels Camps Elisis, el teatre de Châtelet i sales a la italiana.
La sala es troba al núnero 252 del Faubourg Saint-Honoré, prop de l'estació de metro de Ternes.