Sam Nujoma

Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

Sa Excel·lència
Sam Nujoma

Biografia
Naixement	(en) Samuel Shafiishuna Daniel Nujoma 12 maig 1929 Ongandjera (Namíbia)
Mort	8 febrer 2025 (95 anys) Windhoek (Namíbia)
1r President de Namíbia
21 març 1990 – 21 març 2005 ← cap valor – Hifikepunye Pohamba →
1r President de la SWAPO
19 abril 1960 – 29 novembre 2007 ← cap valor – Hifikepunye Pohamba →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Namíbia - geologia (–2009) Universitat de Ciència i Tecnologia de Namíbia
Activitat
Ocupació	polític, autobiògraf
Partit	SWAPO
Família
Cònjuge	Kovambo Nujoma (1956–2025)
Fills	Utoni Nujoma
Premis
(1998)  doctor honoris causa per la Universitat russa de l'Amistat dels Pobles (1990)  Premi Indira Gandhi (28 abril 1989)  Orde de l'Amistat  Orde del Mèrit Congolès  Orde de Glòria  Orde del Cor d'Or de Kenya  Orde de José Martí  orde de la Llibertat  Orde de la Bandera Nacional  Orde dels Companys de O. R. Tambo  Premi Lenin de la Pau entre els pobles  Orde de l'Antiquíssima Welwítsquia  Orde Francisco de Miranda  Orde de la Bona Esperança  Gran Collar de l'Orde de la Llibertat  Orde de l'Estrella de Ghana  Orde de l'Amistat

Samuel Daniel Shafiishuna "Sam" Nujoma (12 de maig de 1929 - 8 de febrer de 2025) va ser el primer president de Namíbia. Va prendre possessió del càrrec en 1990 i va ser reelegit en 1994 i 1999 abandonant la presidència el 2005.

Va ser el president de SWAPO (Organització Popular de l'Àfrica Sud Occidental), dirigint la lluita guerrillera contra l'ocupació de Sud-àfrica.

Sud-àfrica administrava el territori mitjançant la seva política d'apartheid (divisió) on els millors recursos estaven reservats als blancs, mentre els namibians eren fins i tot reclosos en reserves.

Com a dirigent del SWAPO, Nujoma va ser elegit president després d'unes eleccions supervisades per l'ONU el 1989.

Nujoma va modificar la constitució de Namíbia per poder continuar un tercer mandat de 5 anys en 1999. Va guanyar les eleccions amb un 76,8% dels vots. Aquesta constitució no li va permetre presentar-se en 2004, per la qual cosa al març de 2005 va lliurar el poder al seu successor, Hifikepunye Pohamba.

Nujoma va iniciar una reforma agrària, ja que gran part del país està encara en mans de la minoria blanca, i va involucrar al seu país en la guerra internacional entorn de la República Democràtica del Congo, anomenada per alguns autors Primera Guerra Africana, i que va costar la vida a més de 2.000.000 de persones.

Nujoma va néixer en el nord del país, a Ongandjera, part de Ovamboland. La seva mare, Kuku Helvi-Mpingana Kondombombolo, era coneguda com "l'àvia de la nació". Va viure fins als 108 anys, i va morir el 26 de novembre de 2008.^[1]