Sant Mateu de Bages és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al nord-oest de la comarca del Bages. El municipi es formà l'any 1840 a partir de l'agrupació de diversos nuclis. Actualment està format per cinc entitats de població: Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu de Bages i Valls de Torroella, amb un total de 608 habitants l'any 2020.[1] També es podria afegir que el terme actual comprèn les antigues quadres de Meià i Claret de Cavallers. Amb 102,9km2, és el municipi més gran de la província de Barcelona. Limita a l'oest amb la Serra de Pinós i l’altiplà segarrenc de la Molsosa (comarques de l'Anoia i el Solsonès), al nord amb la Serra de les Garrigues, al sud amb la Vall de Fonollosa i a l'est amb la depressió del Cardener.[2]
Té un patrimoni natural i forestal molt important, el més destacat de la comarca, tot i quedà molt afectat com a conseqüència dels incendis de l’any 1994 i 1998. Les diferents formacions forestals es distribueixen segons l’orientació: al sud, pinedes sobretot de pi blanc, de pinyoner a les zones més baixes i pinassa a partir de 700 m; al nord i a l'est, pinasses; i rouredes i alzinars, a qualsevol orientació. Allà on no hi ha bosc hi predominen els prats de jonça o el fenassar. Els conreus situats a les zones més planes, son de secà i principalment de cereals.[2] Hi ha importants vestigis que fan pensar que la vinya i els oliverars van tenir molta importància en èpoques passades.
N'eren molt reconegudes les llenegues que es podien collir al terme, fins al gran incendi de 1994.
