| ||||
|
| ||||
 | ||||
| Període històric | Edat Contemporània | |||
| • Creació del municipi (Constitució de Cadis) | 1812 | |||
| • Annexió de Gavet i Fontsagrada | Segona meitat del segle xix | |||
| • Annexió a Gavet de la Conca | 1970 | |||
| Altitud | 603 m | |||
| Superfície | ||||
| • 1970 | 15,64 km2 | |||
| Població | ||||
| • 2006 | 106 | |||
Sant Serni fou un municipi del Pallars Jussà, fou agrupat el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Salvador de Toló per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. La major part d'aquest antic terme pertany geogràficament a la Conca Deçà, o de Tremp. Contribuí amb 15,64 km² al nou terme municipal, que en total en té 90,83.
Formaven aquest municipi els pobles de Sant Serni, cap de districte municipal, Fontsagrada, Gavet, la caseria de Terrassa i el Mas del Coll. Completava el municipi el santuari de la Mare de Déu del Pont d'Orís, actualment desaparegut per mor de les construccions auxiliars del Pantà dels Terradets.
De tota manera, el 1812, amb l'aplicació de la normativa derivada de la Constitució de Cadis, s'havien format alhora els ajuntaments de Sant Cerni i de Gabet y Fontsagrada, que es van agrupar en el de Sant Serni en un moment encara sense determinar de la segona meitat del segle xix.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] la part de l'antic terme de Sant Serni, que comprèn els pobles de Fontsagrada, Gavet i Sant Serni havia de passar a integrar el terme municipal de Tremp, desapareixent el de Gavet de la Conca. La resta de municipi quedava també distribuïda entre altres municipis: Aransís i tot l'antic terme de Sant Salvador de Toló passava a integrar el terme d'Isona i Conca Dellà, el qual, però, havia de passar a denominar-se Isona i Conca d'Orcau, juntament amb els Obacs de Llimiana, i la Vall de Barcedana, amb Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall havien d'entrar a formar part d'un municipi de nova creació: el de Montsec, juntament amb Castell de Mur, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga.