Lema | El meu honor és la lleialtat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | organització paramilitar Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors staffel organització militar | ||||
Camp de treball | repressió política, genocidi, guerra, opressió i contrainsurgència | ||||
Ideologia | nazisme | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Stoßtrupp Adolf Hitler | ||||
Creació | 4 abril 1925 | ||||
Data de dissolució o abolició | 8 maig 1945 10 octubre 1945 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 800.000 (1944) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Presidència | Reichsführer | ||||
Gerent/director | Julius Schreck (1925–1926) Joseph Berchtold (1926–1927) Erhard Heiden (1927–1929) Heinrich Himmler (1929–1945) Karl Hanke (1945–1945) | ||||
Persona rellevant | Heinrich Himmler Josef Mengele Reinhard Heydrich Rudolf Höss | ||||
Òrgan de premsa | Das Schwarze Korps | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Format per | |||||
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com , amb runes Armanen; pronunciació alemanya: [ˈʃʊtsˌʃtafl̩] "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Va començar amb una petita unitat de guàrdia coneguda com Saal-Schutz ("Seguretat del Saló") formada per voluntaris del partit per proporcionar seguretat a les reunions del partit a Múnic. El 1925, Heinrich Himmler es va incorporar a la unitat, que llavors havia estat reformada i havia rebut el seu nom definitiu. Sota la seva direcció (1929–1945) va passar d'una petita formació paramilitar durant la República de Weimar a una de les organitzacions més poderoses de l'Alemanya nazi. Des del moment de l'ascens al poder del Partit Nazi fins a l'enfonsament del règim el 1945, les SS van ser la principal agència de seguretat, vigilància massiva i terrorisme d'estat a Alemanya i l'Europa ocupada per Alemanya.
Els dos grups constitutius principals van ser les Allgemeine SS (SS General) i les Waffen-SS (SS Armades). L'Allgemeine SS era responsable de fer complir la política racial de l'Alemanya nazi i la policia general, mentre que les Waffen-SS constaven de les unitats de combat de les SS, amb una lleialtat jurada a Hitler. Un tercer component de les SS, les SS-Totenkopfverbände (SS-TV ; " Unitats de la Calavera "[1]), dirigia els camps de concentració i els camps d'extermini. Les subdivisions addicionals de les SS incloïen la Gestapo i el Sicherheitsdienst (SD). Van ser encarregats de detectar enemics reals o potencials de l'estat nazi, neutralitzar qualsevol oposició, vigilar el poble alemany pel seu compromís amb la ideologia nazi i proporcionar informació nacional i estrangera.
Les SS van ser l'organització més responsable de l'assassinat genocida d'entre 5,5 i 6 milions de jueus i milions d'altres víctimes durant l'Holocaust.[2] Els membres de totes les seves branques van cometre crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial. Les SS també participaven en empreses comercials i explotaven els presos dels camps de concentració com a mà d'obra esclava. Després de la derrota de l'Alemanya nazi, les SS i el Partit Nazi van ser jutjats pel Tribunal Militar Internacional de Nuremberg com a organitzacions criminals. Ernst Kaltenbrunner, el cap del departament principal supervivent de més alt rang de les SS, va ser declarat culpable de crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg i penjat el 1946.