| ||||
Nom en la llengua original | (grc) Β΄ Σύνοδος της Νίκαιας | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | concili ecumènic | |||
Epònim | Nicea | |||
Interval de temps | 24 setembre - 23 octubre 787 | |||
Data | 787 | |||
Tema | Iconoclastia | |||
Localització | Hagia Sophia, Iznik (Turquia) (en) Nicea | |||
Organitzador | Irene | |||
Nombre de participants | 350 | |||
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes. Arran dels decrets de 726 de Lleó III l'Isàuric, obertament contrari al culte a les imatges,[1] que va generar forta controvèrsia, es va permetre el culte a les icones religioses, que actuen com a símbols de la fe igual que la creu o altres signes acceptats, sempre que es distingeixi de l'adoració directa a la divinitat (per no caure en la idolatria). Es posava així fi parcialment a les polèmiques iconoclastes.[2]