Estructura | |
---|---|
Lloc de reunió | |
![]() ![]() | |
Lloc web | |
https://www.gouvernement.fr/composition-du-gouvernement ![]() |
El segon govern Philippe és el quaranta-unè govern de la Cinquena República francesa. És el segon govern format per Édouard Philippe sota el President Emmanuel Macron, després de les Eleccions legislatives franceses de 2017 i la dissolució del primer govern Philippe el 19 de juny de 2017.[1]
El segon govern Philippe va ser format després d'un escàndol entre ministres durant el primer govern Philippe. La République En Marche!, aliats del Moviment Demòcrata (Mòdem) va fer front a un escàndol després que el partit va utilitzar fons de l'UE per pagar treballadors de partit. La ministra de defensa Sylvie Goulard va ser la primera en fer un pas, dimitint el 20 de juny de 2017. L'endemà, el ministre de Justicia François Bayrou i la ministra d'Afers europeus, Marielle de Sarnez van fer el mateix. Richard Ferrand, Ministre de Cohesió Territorial, va dimitir el 19 de juny de 2017 seguint les al·legacions editorials de nepotisme de Le Canard Enchaîné el 24 de maig de 2017. Macron va defensar Ferrand malgrat les al·legacions i l'enquesta pública que mostrava que el 70% dels enquestats volien que Ferrand plegués. L'1 de juliol de 2017, un fiscal regional va anunciar que les autoritats havien llançat una investigació preliminar a Ferrand. Ferrand va respondre a les al·legacions dient que tot era "legal, públic i transparent". Va ser un dels membres fundadors de La République En Marche! I actualment és el President de l'Assemblea Nacional.[2][3][4][5][6][7][8][9]
El seu mandat va estar marcat per una reforma del Codi del Treball, una llei de reforma de la SNCF, el cas Benalla,[10] del que va sobreviure a dos mocions de confiança, la primera, presentada per Els Republicans va obtenir 103 sis, mentre la segona, presentada pels grups Socialistes et apparentés, Gauche démocrate et républicaine i La France Insoumise va obtenir 63 vots, sense assolir el quòrum de 289 vots requerits a l'Assemblea Nacional.[11]l'afer McKinsey,[12] la revelació de conflictes d'interessos a través dels papers d'Uber,[13] les manifestacions de les Armilles Grogues[14] i el gran debat nacional que va seguir, com així com un primer projecte de reforma impugnada de les pensions, l'establiment d'una convenció ciutadana pel clima i la pandèmia de la COVID-19. Després del moviment d'armilles grogues es va iniciar una moció de confiança pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès i La France Insoumise el 13 de desembre de 2018 però el govern va sobreviure fàcilment, ja que només van tenir 70 vots a favor lluny del número requerit de 289.[15]