Sus scrofa | |
---|---|
♂ | |
Enregistrament | |
Dades | |
Període de gestació | 121 dies |
Font de | carn de senglar, haunch of wild boar (en) i boar's skin (en) |
Longevitat màxima | 27 anys |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 41775 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Suidae |
Tribu | Suini |
Gènere | Sus |
Espècie | Sus scrofa Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
El senglar (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia. És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere, a diferència del porc domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos. En les representacions catòliques de l'edat mitjana, el senglar encarnava valors negatius.[2]
Des del 1990, es coneixen fins a 16 subespècies, que es divideixen en quatre agrupacions regionals basades en l'alçada del crani i la longitud de l'os lacrimal. L'espècie viu en societats matriarcals formades per femelles interrelacionades i les seves cries (tant mascles com femelles). Els mascles completament grans solen ser solitaris fora de l' època de reproducció.[3] El llop és el principal depredador del senglar en la major part de la seva distribució natural excepte a l'Extrem Orient i les Illes de Sonda Menor, on és substituït pel tigre i el drac de Komodo respectivament.[4][5] El senglar té una llarga història d'associació amb els humans, havent estat l'avantpassat de la majoria de races de porcs domèstics i un animal de caça major durant mil·lennis. Els senglars també s'han tornat a hibridar en les últimes dècades amb porcs salvatges; aquests híbrids senglar-porc s'han convertit en un plaga greu a les Amèriques i Austràlia.