La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya. Els senyors de Dampierre, d'origen borgonyó, van ser famosos perquè van adquirir la senyoria de Borbó per matrimoni.
Van existir unes quinze nissagues Dampierre, de les que només dues han subsistit.[1] No totes les famílies tenen el mateix origen, ja que hio ha a França unes 30 poblacions amb el nom Dampierre agafat per les famílies que tenien el feu.[2]
Les onze nissagues diferents dels Dampierre relacionades el 1772 par François-Alexandre de La Chenaye-Aubert en el seu diccionari,[3] són les següents :
Dampierre (de) : família noble originària de Borgonya (extinta) que va adquirir la senyoria de Borbó per matrimoni vers 1216 de Guiu II de Dampierre amb Matilde I de Borbó (la terra de Borbó va passar tpt seguit per matrimoni el 1283 a la casa de Borgonya, i després a la casa de Clermont qui prendra més tard el nom de Borbó). Aquesta nissaga va heretar també el comtat de Flandes.
Dampierre (de) : família noble extinta,[4] que fou iniciada per Joan de Châtillon, senyor de Dampierre, mort el 1362, i va acabar amb Walerà de Châtillon, senyor de Dampierre, qui vivia encara el 1471.
Dampierre (de Cugnac de) : baronia de Beauce, erigida en marquesat el 1616 en favor d'Antoni de Cugnac IV.
Dampierre (de) : família noble originària de la Marca, senyor d'une terre de Dampierre erigida en marquesat el 1720 per a Claudi Enric Feydeau de Marville, conseller d'Estat.
Dampierre (de Longaunai de) : família noble originària de la Bretanya; marquesos de Longaunai i barons de Dampierre.
Dampierre (du Val de), una de les dues famílies subsistents:[5] família noble originària de la Xampanya; comtes de Dampierre i barons de Hans
Dampierre (de) : família noble originària del Franc-Comtat
Dampierre (de) : famiília noble del Franc Comtat
Dampierre (de), una de les dues famílies Dampierre subsistents :[5] família noble originària de Picardie, citada al segle xiv i amb filiació provada des de 1525
Dampierre (de Grandpré de) : comtes de Grandpré i de Dampierre.
Dampierre (Maingot de) : família noble originària d'Aunis
Altres nobiliaris assenyalesn quatre famílies Dampierre més:
Dampierre (Picot de) : família noble originària de la Xampanya, ennoblida el 1496 per un càrrec de secretari del rei,[6] marquesos el 1645, família extinta el 1871. Personatge destacat August, marquès de Dampierre (1756-1793), general de la revolució.
Dampierre (de) : família noble del Poitou. La terra de Dampierre (avui dia Dampierre-sur-Boutonne) li va donar el nom. Es va extingir el 1603 amb Caterina de Clermont, esposa en segones noces d'Albert de Gondi, duc de Retz, mariscal de França.[7]
Dampierre (de Guiran de) : família noble originària de Normandia (prop de Dieppe), baron de Dampierre el novembre de 1673.[8]
Dampierre (de) : senyor de Dampierre (terra del Hurepoix, avui al departament de Yvelines). La senyoria fou adquirida pels duc de Luynes al segle xvi i hi van construir un gran castell[7]
↑Régis Valette, Catalogue de la noblesse française au XXIe siècle, i Catalogue provincial sous Louis XVI de France et au XIXe siècle, ed. Robert Laffont, 2007
↑William Duckett, Dictionnaire de la conversation et de la lecture: inventaire raisonné des notions générale les plus indispensable à tous, ed. "Aux comptoirs de la direction", 1854
↑La Chesnaye des Bois, Dictionnaire de la noblesse, contenant les généalogies, l'histoire & la chronologie des familles nobles de la France, l'explication de leurs armes, & l'état des grandes terres du royaume, vol. 3, 1772
↑La Chesnaye des Bois,Dictionnaire de la noblesse, contenant les généalogies, l'histoire & la chronologie des familles nobles de la France, l'explication de leurs armes, & l'état des grandes terres du royaume. vol. 3, 1772
↑ 5,05,1Régis Valette, Catalogue de la noblesse française au XXIe siècle, augmentat amb el Catalogue provincial sous Louis XVI de France et au XIXe siècle, ed. Robert Laffont, 2007
↑William Duckett, "Dictionnaire de la conversation et de la lecture: inventaire raisonné des notions générale les plus indispensable à tous", ed. "Aux comptoirs de la direction", 1854
↑ 7,07,1William Duckett, Dictionnaire de la conversation et de la lecture: inventaire raisonné des notions générale les plus indispensable à tous, ed. « Aux comptoirs de la direction », 1854
↑La Chesnaye-Desbois et Badier, volum 5 del Dictionnaire de la noblesse, contenant les généalogies, l'histoire & la chronologie des familles nobles de France, l'explication de leur armes, & l'état des grandes terres du royaume, ed. Duchesne, 1772