Tipus | serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Queensland (Austràlia), Nova Gal·les del Sud (Austràlia), Victòria (Austràlia) i Territori de la Capital Australiana (Austràlia) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 2.228 m | |||
Dimensió | 3.500 () km | |||
Punt més alt | mont Kosciuszko (2.228 m ) | |||
Història | ||||
Període | Carbonífer | |||
Les Serralades Australianes[1] o el Great Dividing Range[2] (nom anglès que significa 'Gran Serralada Divisòria'), també conegudes en anglès com a Eastern Range ('Serralada Oriental'), són la cadena muntanyosa, o sistema de cadenes muntanyoses,[3] més important d'Austràlia. Té una longitud de 3.500 km des de l'extrem nord de Queensland, i s'estén paral·lelament a la costa oriental creuant els estats de Nova Gal·les del Sud i Victòria. Una branca del sistema se submergeix dins l'estret de Bass i reapareix a Tasmània com les Serralades Centrals.[3] Les Serralades Australianes mostren una gran variació en la seva edat geològica i la seva topografia. El mont Kosciuszko, amb 2.228 m, n'és el punt més alt, i també és el més alt de tot el continent australià. És la característica topogràfica més important d'Austràlia continental i serveix com a conca hidrogràfica definitiva per als sistemes fluvials de l'est d'Austràlia, d'aquí el nom. Les parts més altes i més accidentades de la "serranda" no necessàriament formen part de la cresta de la serra, sinó que poden ser branques i branques d'aquesta. El terme "Great Dividing Range" pot referir-se específicament a la cresta de la conca hidrogràfica de la serralada, o a tot el complex de les terres altes, incloent tots els turons i muntanyes entre la costa est d'Austràlia i les planes centrals i les terres baixes. En alguns llocs pot arribar a ser de 400 km d'ample.[4] Els rangs notables i altres característiques que formen part del complex de rangs tenen els seus propis noms distintius.
Com a regla general, els rius a l'est/sud-est de la serralada divisoria desemboquen directament cap a l'est al Pacífic Sud i al mar de Tasmània, o cap al sud a l’estret de Bass. Els rius a l'oest de Dividing Range drenen en diverses direccions occidentals segons latituds: la conca de Murray-Darling al sud-est d'Austràlia (Darling Downs / est del sud-oest de Queensland, oest / centre de Nova Gal·les del Sud, el nord de Victòria i la regió de Murraylands / Riverland al sud-est dl’sud). Austràlia) desguassa cap al sud - oest cap a la Gran Baia d’Austràlia a través del llac costaner Alexandrina;[4] la meitat oriental de la conca del llac Eyre a l'est central d'Austràlia (els sistemes del riu Cooper Creek i Warburton al centre / oest del sud-oest de Queensland i l'Extrem nord oriental del sud d'Austràlia) desemboquen cap al sud-oest cap a l’endorreic Kati Thanda–Lake Eyre; els nombrosos rius de l'oest de la península de Cape York al nord-est d'Austràlia (Nord / Extrem North Queensland) desemboquen cap a l'oest o cap al nord-oest directament al golf de Carpentaria.
La Gran Serralada s'estén per més de 3.500 km des de l'illa Dauan, a l'estret de Torres, a l'extrem nord de la península del cap de York, recorrent tota la longitud de la costa oriental a través de Queensland i Nova Gal·les del Sud, després girant cap a l'oest a través de Victòria abans d'esvair-se finalment a les planes de Wimmera com a turons ondulants a l'oest de la comarca dels Grampians. L'amplada de la gamma varia d'uns 260 km a més de 300 km.[5] La zona del Greater Blue Mountains, les selves tropicals de Gondwana i les zones del patrimoni mundial dels tròpics humits de Queensland es troben a la serralada.