El setge de Leningrad, també conegut com el blocatge de Leningrad (rus: блокада Ленинграда; transcripció: blokada Leningrada) va tenir lloc per part de l'Alemanya nazi sobre la ciutat de Leningrad (avui Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial; es tracta del setge més llarg de la història sobre una ciutat. El pla alemany tenia el nom clau d'Operation Nordlicht (Operació Llum del Nord), i el mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir ràpidament la ciutat; els soviètics, però, van construir una intricada defensa al voltant de la ciutat, camuflant edificacions històriques amb xarxes que impedien determinar el seu perfil, i van arribar a omplir tot el subsòl d'explosius per volar la ciutat si aquesta finalment era conquerida, incloent-hi tant els enemics com la població civil.
Hitler, però, davant la perspectiva d'haver de mantenir una població enemiga de més de 3.000.000 d'habitants, ordenà que Leningrad fos assetjada i que es deixés morir la població de fam i de fred. El setge s'estengué gairebé 900 dies, entre el 8 de setembre de 1941 fins al 27 de gener de 1944, i la població russa va ser sotmesa a la més increïble lluita per a la supervivència, on l'exhauriment dels aliments portà una part de la població al canibalisme. Famílies senceres van morir de fam i fred a les seves llars; els habitants de la ciutat van acabar amb els coloms, gats i rates; i Leningrad va estar a punt de morir si no hagués estat pel corredor que s'establí a través del llac congelat Làdoga, per on arribava un magre ajut als assetjats. Els morts van superar els 2.200.000 fins a l'alliberament de la ciutat.
- ↑ Siege of Leningrad. Encyclopedia Britannica.
- ↑ Baryshnikov 2003; Juutilainen 2005, p. 670; Ekman, P-O: Tysk-italiensk gästspel på Ladoga 1942, Tidskrift i Sjöväsendet 1973 Jan.–Feb., pp. 5–46.