Setge de Vyborg (1710)

Aquest article utilitza el calendari julià («vell estil» o VS), que estava en ús a Rússia en aquell moment, amb preferència al calendari gregorià («nou estil» o NS).

Setge de Vyborg

Gran Guerra del Nord
Setge de Vyborg (1710) Localització del setge de Vyborg
Els darrers dies del setge, per Alexei Rostovtsev
Tipus	setge
Data	Març de 1710 – 12 de juny de 1710 (VS)
Coordenades	60° 42′ N, 28° 42′ E / 60.7°N,28.7°E / 60.7; 28.7
Lloc	Víborg
Bàndols
Imperi Suec Tsarat de Rússia
Comandants
Magnus Stiernstråle Tsar Pere I de Rússia Fiódor Apraksin
Forces
4.000[1] - 6.000 homes 141 canons 9 morters 2 canons obús 18.000 homes 104 canons 32 morters
Baixes
Uns 2.200 morts Uns 1.800 morts

El setge de Vyborg tingué lloc la primavera de 1710 durant la Gran Guerra del Nord (1700-1721). Fou el segon intent dels russos de capturar la ciutat fortificada de Vyborg, posterior a un primer intent fallit del 1706. Després de l'esclat de la guerra, les tropes sueques s'havien fet fortes a la ciutat. Per tal de garantir la seguretat de la nova ciutat de Sant Petersburg, Pere el Gran ordenà ocupar el fort suec. Els plans de conquesta quedaren relegats en favor d'altres operacions en marxa, però després de la batalla de Poltava, el juny de 1709, els homes i els recursos necessaris estigueren disponibles per dur a terme la presa de la ciutat.

Tretze mil soldats russos, sota el comandament de l'almirall general Fiódor Apraksin, marxaren en direcció a Vyborg i hi posaren setge el 22 de març de 1710. Magnus Stiernstråle, el comandant suec de la fortalesa, esperà en va l'ajuda sueca, però els russos no disposaven de suficient artilleria, per la qual cosa es produí un empat entre ambdós bàndols. A l'abril, Pere el Gran aconseguí portar, amb una flota de 250 vaixells, armes i subministraments als assetjants, per realitzar l'assalt final sobre les posicions sueques. Després dels atacs russos, la guarnició es rendí el 12 de juny de 1710.