Setge de Louisbourg

Setge de Louisbourg

la Guerra dels Set Anys, la Guerra Franco-índia
Setge de Louisbourg Setge de Louisbourg
Tipus	batalla naval i setge
Data	18 de juny - 26 de juliol de 1758
Coordenades	45° 55′ 17″ N, 59° 58′ 13″ O / 45.9214°N,59.9703°O / 45.9214; -59.9703
Lloc	Louisbourg (Canadà) (en)
Bàndols
Regne de la Gran Bretanya Regne de França
Forces
14.000 soldats 12.000 mariners 150 vaixells de transport 40 vaixells de guerra 3.500 soldats 3.500 mariners 5 vaixells de línia
Baixes
200 morts 360 ferits 400 morts 1.300 ferits 5 vaixells de línia

La presa de Louisbourg va ser una important batalla (1758) de la Guerra Franco-Índia (que es va conèixer com la Guerra dels Set Anys a l'Amèrica del Nord). La victòria britànica a Louisbourg va desencadenar el final del domini francès a Amèrica del Nord, el qual va acabar amb la caiguda de Quebec un any després. Els anglesos s'havien adonat que si els francesos mantenien el control sobre Louisbourg, els vaixells francesos no podrien navegar el Riu Sant Llorenç i, atacar, així el Quebec. Ja hi havia hagut un atac el 1757 dirigit per Lord Loudon, que va fallar a causa d'un gran desplegament naval francès. Tanmateix, el Primer Ministre William Pitt va decidir un nou intent amb nous comandants.

La missió li va ser assignada al general Jeffrey Amherst. Acompanyant a Amherst van anar Charles Lawrence, James Wolfe i Edward Whitmore. El comandament naval se li va concedir a Edward Boscawen. L'enginyer en cap va ser John Henry Bastide, que ja havia participat en el primer setge de Louisburg el 1745, i en altres setges que havien acabat en èxit britànic.