![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | padellàs ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Gratacel i edifici d'oficines ![]() | |||
Arquitecte | Renzo Piano | |||
Empresa constructora | Mace | |||
Enginyer estructural | WSP Global ![]() | |||
Obertura | 1r febrer 2013 5 juliol 2012 ![]() | |||
Construcció | 2009 – 2012 | |||
Ús | oficina i hotel ![]() | |||
Cronologia | ||||
març 2009 – juliol 2012 | construcció | |||
16 març 2010 | inici de construcció ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en funcionament ![]() | |||
Estil arquitectònic | neofuturisme arquitectura high-tech ![]() | |||
Material | vidre, compòsit, acer i formigó ![]() | |||
Cost | ~ £450 milions | |||
Mesura | alçada màxima ocupada: 244,3 (![]() alçària arquitectònica: 306 ( ![]() | |||
Superfície | 127.000 m² ![]() | |||
Pisos per sobre el terra | 95 | |||
Plantes subterrànies | 3 ![]() | |||
Nombre d'ascensors | 36 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Southwark (Anglaterra) i Londres ![]() | |||
Localització | Carrer de London Bridge 32, Londres, ![]() | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Sellar Property Group ![]() | |||
Ocupant | Duff & Phelps Al Jazeera English Warwick Business School Gallup The Office Group Shangri-La Hotels and Resorts ![]() | |||
Lloc web | theviewfromtheshard.com ![]() | |||
El Shard London Bridge,[1] també anomenat Shard de Vidre,[2][3] o antigament London Bridge Tower[4][5][6] és un gratacel de 87 plantes situat a Southwark, Londres i que forma part del barri del Pont de Londres. La construcció de l'edifici va començar el març de 2009, va ser acabat el 30 de març de 2012[7] i es va inaugurar el 5 de juliol de 2012.[8] Va estar finalment complet el novembre de 2012. El mirador, situat a la planta 72, s'anomena The View from The Shard (Les Vistes del Shard) i va ser inaugurat l'1 de febrer de 2013.[9][10][11]
Amb 309,67 metres d'altura,[12] el Shard London Bridge és actualment l'edifici més alt de la Unió Europea. També és la segona estructura més alta del Regne Unit, després de l'estació de telecomunicacions Emley Moor.[13] La torre piramidal revestida de vidre té 72 pisos habitables, amb una galeria i un mirador en una plataforma a l'aire lliure a la planta 72, a una altura de 244,3 metres (802 peus).[12][14] Va ser dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano en substitució de les torres Southwark, un bloc d'oficines de 24 pisos construït en el mateix lloc el 1975. El Shard va ser desenvolupat per Sellar Property en nom de LBQ Ltd i és propietat de Sellar Property juntament amb l'estat de Qatar.[15]