Back شيبرد فيري Arabic شيبرد فيرى ARZ Shepard Fairey Welsh Frank Shepard Fairey Danish Shepard Fairey German Shepard Fairey English Shepard Fairey Esperanto Shepard Fairey Spanish Shepard Fairey Finnish Shepard Fairey French
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Frank Shepard Fairey 15 febrer 1970  (55 anys)Charleston (Carolina del Sud) | ||
| Altres noms | Fairey, Frank Shepard | ||
| Nacionalitat | estatunidenc | ||
| Formació | Escola de Disseny de Rhode Island Porter-Gaud School Acadèmia d'art Idyllwild Wando High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Art públic, art de carrer, arts visuals, gràfics, disseny i il·lustració | ||
| Lloc de treball | Los Angeles Palm Springs Providence | ||
| Ocupació | grafiter, artista gràfic, il·lustrador, artista de nous mitjans, muralista, dissenyador gràfic, serigrapher (en)  , dissenyador, activista | ||
| Art | Disseny gràfic | ||
| Gènere | Grafit i projecte social-artístic | ||
| Moviment | Street art | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| Lloc web | obeygiant.com | ||
        
| |||
Shepard Fairey (Charleston, 15 de febrer de 1970), OBEY, és un artista i dissenyador gràfic dels Estats Units, famós pels seus adhesius amb la imatge del lluitador televisiu André the Giant i pels seus dissenys que prenen elements del cartellisme de propaganda política de mitjan segle xx.
Inclou lemes com "Pensa i crea, imprimeix i destrueix", que mesclen el subversiu amb l'entreteniment, la seva temàtica i estètica ve a ser sovint una barreja entre caricatura i revival de la propaganda política, les idees situacionistes i les revolucionis esteticofilosòfiques de la dècada del 60, rerefons temàtics molt comuns a l'art de finals de 1990 i començaments del present segle xxi.
La seva situació com a artista és controvertida, mantenint treballs de disseny gràfic i publicitat amb grans marques per un costat, i enfrontant-se a detencions en diversos països per vandalisme urbà amb les seves intervencions, estant així un representant marcat de la discussió sobre el paper de l'artista i la seva ideologia en el moment present de la història de les societats capitalistes.
Reivindica l'espai públic com a espai principal per a la vida artística i cultural, proposant una crítica a l'hegemonia estètica i presencial de la publicitat, encapçalada per les grans corporacions financeres.