Shoin-zukuri (書院造) és un estil d'arquitectura residencial japonés usat en les mansions dels militars, sales d'invitats, i cambres de l'abat Zen del període Azuchi-Momoyama (1568-1600) i el període Edo (1600-1868). És la base de l'estil tradicional de casa japonesa de hui. Les característiques principals del shoin-zukuri foren la incorporació de pilars quadrats i pisos completament coberts de tatami.[1] L'estil pren el nom de shoin, un terme que significava 'estudi' i 'lloc de conferències' sobre el sutra dins d'un temple, i més tard significà només 'saló' o 'estudi'.[2]