Siegfried (Wagner)

Infotaula de composicióSiegfried

Siegfried, il·lustració de Ferdinand Leeke
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorRichard Wagner
LlibretistaRichard Wagner
Llengua originalalemany
Basat enmitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata ()
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama musical
Partstres
CatalogacióWWV 86C Modifica el valor a Wikidata
Part deL'anell dels Nibelungs Modifica el valor a Wikidata
Personatges
  • Siegfried (tenor)
  • Brünhilde, valquíria (soprano)
  • Wotan, pare dels déus, disfressat de pelegrí (baix)
  • Fafner, gegant convertit en drac (baix)
  • Alberich, nibelung (baríton)
  • Mime, el seu germà (tenor)
  • Ocell del bosc (soprano)
Estrena
Estrena16 d'agost de 1876
EscenariTeatre de Bayreuth,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu15 de novembre de 1900 (estrena a Espanya)

Musicbrainz: fcf065d9-40b2-4054-8e71-d471b4f77222 IMSLP: Siegfried,_WWV_86C_(Wagner,_Richard) Modifica el valor a Wikidata

Siegfried és la tercera de quatre òperes que formen part de la tetralogia Der Ring des Nibelungen, composta per Richard Wagner amb un llibret del mateix compositor basat en el poema èpic medieval alemany Das Nibelungenlied (segle xiii) i en la saga islandesa Edda Major (segle xiii).[1] Va ser estrenada al Festival de Bayreuth el 16 d'agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l'Anell. En l'estrena van participar, entre d'altres, Georg Unger com Siegfried, Max Schlosser com Mime, Franx Betz com el Rodamon (Wotan), Karl Hill com Alberich i Amalie Materna en el paper de Brünnhilde.

Siegfried, criat al bosc pel ferrer nibelung Mime amb el propòsit d'utilitzar-lo per recuperar el tresor dels nibelungs custodiat pel drac Fafner, lluita contra les imposicions dels déus, en un univers on cal renunciar a l'amor per aconseguir el poder i en un context on la Natura ferida és un personatge més i la corrupció l'enemic a vèncer. Siegfried, el fill dels boscos, encarna el nou heroi que ha de salvar el món corromput pel poder de l'Anell. En la segona jornada de la tetralogia, Wagner va superar totes les barreres musicals, teatrals i estètiques del seu temps. L'orquestra mostra en aquesta obra una capacitat narrativa insòlita. Torna la melodia infinita wagneriana amb passatges musicals extraordinaris com la forja de l'espasa Nothung, els seductors murmuris del bosc, la baralla amb el drac o el duo de Siegfried i Brünnhilde.[1]

  1. 1,0 1,1 «Informació de l'òpera» (en castellà). Ópera de Oviedo. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2017. [Consulta: 22 abril 2017].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne