Siegfried (Wagner)

Siegfried

Siegfried, il·lustració de Ferdinand Leeke
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Wagner
Llibretista	Richard Wagner
Llengua original	alemany
Basat en	mitologia nòrdica  ()
Data de publicació	segle XIX
Gènere	drama musical
Parts	tres
Catalogació	WWV 86C
Part de	L'anell dels Nibelungs
Personatges	Siegfried (tenor) Brünhilde, valquíria (soprano) Wotan, pare dels déus, disfressat de pelegrí (baix) Fafner, gegant convertit en drac (baix) Alberich, nibelung (baríton) Mime, el seu germà (tenor) Ocell del bosc (soprano)
Estrena
Estrena	16 d'agost de 1876
Escenari	Teatre de Bayreuth,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	15 de novembre de 1900 (estrena a Espanya)

Siegfried és la tercera de quatre òperes que formen part de la tetralogia Der Ring des Nibelungen, composta per Richard Wagner amb un llibret del mateix compositor basat en el poema èpic medieval alemany Das Nibelungenlied (segle xiii) i en la saga islandesa Edda Major (segle xiii).^[1] Va ser estrenada al Festival de Bayreuth el 16 d'agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l'Anell. En l'estrena van participar, entre d'altres, Georg Unger com Siegfried, Max Schlosser com Mime, Franx Betz com el Rodamon (Wotan), Karl Hill com Alberich i Amalie Materna en el paper de Brünnhilde.

Siegfried, criat al bosc pel ferrer nibelung Mime amb el propòsit d'utilitzar-lo per recuperar el tresor dels nibelungs custodiat pel drac Fafner, lluita contra les imposicions dels déus, en un univers on cal renunciar a l'amor per aconseguir el poder i en un context on la Natura ferida és un personatge més i la corrupció l'enemic a vèncer. Siegfried, el fill dels boscos, encarna el nou heroi que ha de salvar el món corromput pel poder de l'Anell. En la segona jornada de la tetralogia, Wagner va superar totes les barreres musicals, teatrals i estètiques del seu temps. L'orquestra mostra en aquesta obra una capacitat narrativa insòlita. Torna la melodia infinita wagneriana amb passatges musicals extraordinaris com la forja de l'espasa Nothung, els seductors murmuris del bosc, la baralla amb el drac o el duo de Siegfried i Brünnhilde.^[1]