![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (si) සීගිරිය ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Assentament humà i atracció turística ![]() | |||
Característiques | ||||
Mesura | 180 (![]() | |||
Superfície | terrat: 1,5 ha ![]() | |||
Altitud | 349 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Matale (Sri Lanka) ![]() | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat ![]() | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
Data | 1982 (6a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) ![]() | |||
Identificador | 202 | |||
Sigiriya o Sinhagiri (Roca del Lleó, en singalès සීගිරිය, en tàmil சிகிரியா/சிங்ககிரி) és una antiga fortalesa sobre una roca situada al nord del districte de Matale prop de la ciutat de Dambulla a la província central, Sri Lanka. És un jaciment d'importància històrica i arqueològica que està dominat per una enorme columna de granit aproximadament 180 m d'altitud.[1]
Segons l'antiga crònica de Sri Lanka el Cūḷavaṃsa, aquesta zona era un gran bosc, després de les tempestes i esllavissades de terra es va convertir en un turó i va ser seleccionada pel rei Kassapa (477–495 dC) per a la seva nova capital. Va construir el seu palau damunt d'aquesta roca i va decorar els seus costats amb frescos de colors. En un petit altiplà a la meitat del costat d'aquesta roca va construir una porta d'entrada en forma d'un lleó enorme. El nom d'aquest lloc es deriva d'aquesta estructura; Siṃhagiri, la roca del lleó.
La capital i el palau reial van ser abandonats després de la mort del rei. Va ser utilitzat com a monestir budista fins al segle XIV.[2] Sigiriya avui és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És un dels exemples millor conservats de l'urbanisme antic.[3]