Back سيمون مارتيني Arabic سيمون مارتينى ARZ Сімонэ Марціні Byelorussian Симоне Мартини Bulgarian སི་མོ་ནེ་མར་ཏི་ནི། Tibetan Simone Martini BS Simone Martini Czech Simone Martini Danish Simone Martini German Σιμόνε Μαρτίνι Greek
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1284 (Gregorià)  Siena (Itàlia) | ||
| Mort | 1r agost 1344 (59/60 anys) Avinyó (França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor, il·luminador | ||
| Moviment | Gòtic internacional i escola senesa | ||
| Professors | Giotto di Bondone | ||
| Alumnes | Lippo Memmi | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Parents | Lippo Memmi, cunyat | ||
| |||
Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti. Fou el més reputat mestre, entre els pintors del Trecento, en el domini del color i el seu gust per la línia i la cal·ligrafia admirable dels miniaturistes de l'Escola de miniaturistes de París, constitueix un element essencial de la seva estètica.[1]
La pintura fou l'art favorit de la ciutat de Siena, l'escola de pintors de la qual rivalitzava amb l'escola de Florència, la ciutat rival. Durant els primers anys del segle xiv, mitjançant una manera de pintar inspirada en els models i la tècnica de la maniera greca, diferenciada, per tant, de Giotto i l'escola florentina, els pintors de Siena van arribar a formular també el tema de l'espai pictòric. L'estil de l'escola senesa i de Simone Martini es manifestà en l'amanerament i l'estilització de les figures així com en l'ús dels fons ornamentals daurats i d'una gamma de color subjectiva que proporcionen una notable expressivitat lírica a les composicions.
Martini va treballar a la seva ciutat natal que li va fer diversos encàrrecs, a Nàpols per a la cort de Robert d'Anjou i, com la majoria dels grans pintors del seu temps, en les basíliques d'Assís. Passà molts anys en la cort papal d'Avinyó treballant en una sèrie d'obres que en gran part s'han perdut. La posició de la ciutat d'Avinyó com a seu d'una de les principals corts d'Europa i el fet que el seu estil resultava més familiar a França que les innovacions de Giotto i l'escola florentina, accentuà la seva influència sobre totes les escoles de pintura sobre taula o de miniatures, tant les franceses com les de Flandes, de forma que el seu impacte en la història de la pintura va ser decisiu per a la difusió de l'anomenat estil gòtic internacional.
La llegenda diu durant l'estada a Avinyó, Marini va pintar el famós retrat de Laura, l'estimada del seu gran amic el poeta Petrarca, però d'aquest quadre, igual que de Laura, mai s'ha sabut si era una dona real o una invenció del poeta. Per aquest motiu Laura constitueix, encara avui, un dels majors enigmes de la Història de la Literatura. Els versos del sonet LVII de Petrarca celebren el retrat perdut de Laura :
- "Ma certo il mio Simon fu in paradiso,
- Onde questa gentil donna si parte;
- Ivi la vide e la ritrasse in carte,
- Per far fede quaggiù del suo bel viso"
Els colors ocres que Martini utilitzà principalment en els frescos d'Assís, els ocres que també foren ser usats àmpliament per Duccio i els germans Lorenzetti, van associats per sempre a la ciutat de Siena, són la siena natural i la siena torrada que s'obtenien de pigments de terres de colors procedents del camp toscà.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.65. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].