Back القياس الحالي والتاريخي Arabic Kevadegezh ha treadegezh Breton Diachronní a synchronní Czech Synkron og diakron Danish Diachrony and synchrony English Sincronía y diacronía Spanish Diakroonia ja sünkroonia Estonian Sinkronia eta diakronia Basque همزمانی و درزمانی Persian Synchronie et diachronie French
La sincronia i la diacronia són dos punts de vista complementaris en l'anàlisi lingüística. Un enfocament sincrònic (del grec antic: συν- "junts" i χρόνος "temps") considera una llengua en un punt específic en el temps sense tenir en compte la seva història. La lingüística sincrònica té com a objectiu descriure una llengua en un moment concret, sovint el present. En canvi, un enfocament diacrònic (de δια- "a través" i χρόνος "temps"), com en la lingüística històrica, té en compte el desenvolupament i l'evolució d'una llengua a través de la història.[1]
Per exemple, l'estudi de l'anglès mitjà (quan la matèria es limita temporalment a una forma prou homogènia) és sincrònic, centrat a comprendre com funciona en conjunt un punt concret de la història de l'anglès. L'aproximació diacrònica, en canvi, estudia el canvi lingüístic comparant-ne els diferents punts. Els termes sincronia i diacronia s'associen sovint amb el lingüista històric Ferdinand de Saussure, que considerava la perspectiva sincrònica com a sistemàtica. Tot i això, argumentava que el canvi lingüístic és massa impredictible per ser considerat un sistema.
- ↑ Giacalone Ramat. Synchrony and Diachrony: A dynamic interface. Philadelphia, Pennsylvania: John Benjamins North America, 2013, p. 17, 18. ISBN 978-9027272072.