El sistema de Ponzi (en anglès, Ponzi scheme) és una fórmula d'estafa piramidal d'inversió econòmica en la qual l'operador promet rendiments elevats. El problema és que els rendiments es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i els beneficis que se n'obtenen.[1] Els estafadors d'aquest tipus solen atraure nous inversors en oferir un major rendiment que les inversions «tradicionals».[2]
Tal estafa pot començar amb negocis legítims, fins que el negoci no assoleix els rendiments esperats i continua en condicions fraudulentes. Qualsevol que sigui la situació inicial, la perpetuació de l'alta rendibilitat requereix un flux creixent de diners de nous impositors per a mantenir l'estafa.[3]
El nom prové de Charles Ponzi,[4] que es va fer famós per l'ús d'aquesta fórmula fraudulosa als Estats Units el 1920.[5] L'estafa de Ponzi es va basar en l'arbitratge de segells de resposta internacional per als segells postals; tanmateix, aviat va desviar diners dels inversors nous per retribuir els inversors anteriors i ell mateix.[3] Ja hi havia antecedents documentats a Itàlia i Espanya des de mitjan segle xix,[6] però en molts articles es va imposar el nom del primer gran estafador estatunidenc.
El concepte ja es troba descrit a la literatura, com per exemple a les novel·les de Charles Dickens Martin Chuzzlewit de 1844 i Little Dorrit de 1857.[7] El 2005 Jesse Li va publicar un joc de tauler Ponzi Scheme que ensenya en format lúdic els principis d'aquest frau.[2]
La millor prevenció és desconfiar de rendibilitats exuberants i informar-se sobre l'empresa que ofereix un producte financer i verificar si té totes les autoritzacions oficials.[8] Hi ha un principi de base a tenir en compte en qualsevol cas: «Si una inversió dona un rendiment extraordinari és que és extraordinàriament arriscada».[9]