Sistema Stanislavski

El sistema Stanislavski o mètode Stanislavski és un enfocament sistemàtic per a l'entrenament d'actors desenvolupat per Konstantín Stanislavski a la primera meitat del segle xx. Ell mateix va ser actor, director i administrador en el teatre rus al Teatre d'Art de Moscou (fundat el 1897). Stanislavski va ser el primer en Occident en proposar que l'entrenament dels actors anés més enllà de les tècniques vocals i corporals. Amb el mètode, l'actor mobilitza el pensament conscient i la seva voluntat per així activar altres processos psicològics menys controlables, com l'experiència emocional i el comportament subconscient. A l'assaig, l'actor ha de buscar motius interns per justificar l'acció i la definició del que el personatge vol mostrar.

Més tard, Stanislavski va seguir elaborant el sistema amb un procés d'assaig més físic: "Mètode d'acció física".

Gràcies a la promoció i el desenvolupament per part dels professors que van ser antics estudiants de l'Escola de Moscou, i de les traduccions dels escrits del mateix Stanislavski, el seu sistema va adquirir tal capacitat, que va creuar les fronteres culturals i es va expandir internacionalment.

Entre els professors més influents que han utilitzat aquest sistema, es troben Ryszard Boleslawski, Vsévolod Meierhold, Michael Chekhov, Lee Strasberg, Stella Adler, Harold Clurman, Robert Lewis, Meisner Sanford, Uta Hagen, Cojar Ion, Daniel Gómez Nates, Seki Sano, Rafael Fuentes i Ivana Chubbuck.