Skokholm

Skokholm

Tipus	illa
Localitzat a l'àrea protegida	Parc Nacional Costaner de Penfro
Localització
Entitat territorial administrativa	Marloes and St Brides (Gal·les) (en)
51° 41′ 54″ N, 5° 16′ 36″ O / 51.698452°N,5.276802°O / 51.698452; -5.276802
Banyat per	canal de Sant Jordi
Característiques
Dimensió	0,8 () × 1,6 () km
Superfície	1,06 km²
Lloc d'especial interès científic

Skokholm és una illa adscrita administrativament al comtat gal·lès de Sir Benfro; al sud de la veïna illa de Skomer, forma part d'un petit arxipèlag davant de l'extrem de la península de Marloes. És reserva natural, fa un quilòmetre quadrat i està deshabitada. El seu propietari és un patronat, el Wildlife Trust of South and West Wales.

Skokholm es feu famosa per Ronald Lockley, un ornitòleg conegut pels seus estudis dels frarets i les baldrigues, que visqué i investigà allí, i a la que dedicà diversos dels seus llibres. Ynis Skokholm, com se l'anomena en gal·lès, va ser el 1933 el primer Observatori d'Ocells oficial de la Gran Bretanya. Les aigües que envolten l'illa són reserva marina.

L'illa també és coneguda pels penya-segats de 30 metres d'alçada, caracteritzats per la pedra de gres vermell (old red sandstone, una mena de gresos provinents del Devonià a la Gran Bretanya), on nien les aus marines. A l'extrem sud-oest de l'illa, un far del 1916 encara fa servei en aquesta costa traïdora.^[1]