Back سوجورنر تروث Arabic سوجورنر تروث ARZ Sojourner Truth AST Соуджърнър Трут Bulgarian Sojourner Truth BS Sojourner Truth Czech Sojourner Truth Welsh Sojourner Truth Danish Sojourner Truth German Σότζερνερ Τρουθ Greek

Sojourner Truth

Plantilla:Infotaula personaSojourner Truth
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Isabella Baumfree Modifica el valor a Wikidata
c. 1797 Modifica el valor a Wikidata
Hurley (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Battle Creek (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSojourner Truth Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBattle Creek Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbolicionisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista pels drets humans, activista pels drets de les dones, abolicionista, sufragista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websojournertruthmemorial.org Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 3351099 Goodreads character: 96964 Find a Grave: 1044 Project Gutenberg: 689 Modifica el valor a Wikidata

Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797 – Battle Creek, Michigan, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones. Truth va néixer com a esclava a Swartekill, Nova York, però va escapar amb la seva filla petita cap a la llibertat el 1826. Després d'anar als tribunals per recuperar el seu fill el 1828, es va convertir en la primera dona negra a guanyar un cas d'aquest tipus contra un home blanc.

Es va donar el nom de Sojourner Truth l'any 1843 després d'haver-se convençut que Déu l'havia cridat a abandonar la ciutat i anar al camp "testimoniant l'esperança que hi havia en ella".[1] El seu discurs més conegut va ser pronunciat de manera extemporània, el 1851, a la Convenció dels Drets de les Dones d'Ohio a Akron, Ohio. El discurs es va fer àmpliament conegut durant la Guerra Civil amb el títol "Ain't I a Woman?", una variació del discurs original reescrit per algú altre utilitzant un dialecte estereotipat del sud, mentre que Sojourner Truth era de Nova York i va créixer parlant neerlandès com a primera llengua. Durant la Guerra Civil, Truth va ajudar a reclutar tropes negres per a l'Exèrcit de la Unió; després de la guerra, va tractar sense èxit d'aconseguir subvencions de terres del govern federal per a persones antigament esclavitzades (resumida com la promesa de "quaranta hectàrees i una mula"). Va continuar lluitant en nom de les dones i els afroamericans fins a la seva mort. Com va escriure la seva biògrafa Nell Irvin Painter: "En un moment en què la majoria dels nord-americans pensaven que els esclaus eren homes i les dones blanques, hi ha un fet que encara val la pena repetir: entre els negres hi ha dones; entre les dones, hi ha negres".[2]

El 2009 es va presentar un bust commemoratiu de Truth a l'Emancipation Hall del Centre de Visitants del Capitoli dels Estats Units. És la primera dona afroamericana que té una estàtua a l'edifici del Capitoli.[3] El 2014, Truth es va incloure a la llista de la revista Smithsonian dels "100 nord-americans més significatius de tots els temps".[4]

  1. ↑ The Norton Anthology of African American Literature, 3rd Edition, Vol 1
  2. ↑ National Women's History Museum. «Sojourner Truth».
  3. ↑ «Sojourner Truth Bust Unveiled in Capitol» (en anglès). Roll Call, 28-04-2009. [Consulta: 14 febrer 2020].
  4. ↑ Magazine, Smithsonian; Frail, T. A. «Meet the 100 Most Significant Americans of All Time» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2022].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne