Solresol

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Solresol

Creador	François Sudre
Data	1827
Tipus	llengua construïda, llengua a priori i musical language (en)
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i Solresol (en)
Codis
ISO 639-3	cap valor
IETF	cap valor

Solresol és una llengua artificial dissenyada pel francès Jean François Sudre a partir de 1817. El solresol va aconseguir una breu popularitat, assolint el seu màxim amb la publicació de Boleslas Gajewski Grammaire du Solrésol a 1902. Està basat en notes musicals, d'aquesta manera es pot tocar amb un instrument musical, a més a més de parlar. Disposa únicament de set unitats mínimes: les set notes bàsiques. Aquesta escassetat de fonemes, malgrat tot, suposa una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mitjans diferents al convencional. Així, per exemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificacions establertes: en un pentagrama, amb els nombres de l'1 al 7, amb les inicials de les notes (d, r, m, f, so, l, s), amb un alfabet estenogràfic de set figures simples, amb els set colors de l'arc de Sant Martí, etc. També es poden fer servir sistemes no gràfics com per exemple gestos i copets.

Després de molts anys de fama, va ser oblidat per idiomes artificials de més èxit com l'esperanto. Actualment, es coneix molt poc.