Back نحن جبالنا Arabic Biz və bizim dağlar Azerbaijani Мы — нашы горы Byelorussian We Are Our Mountains CEB Tatik Papik German Είμαστε τα βουνά μας Greek We Are Our Mountains English Ni Estas Niaj Montaroj Esperanto Somos Nuestras Montañas Spanish ما کوههای خود هستیم Persian
Մենք ենք, մեր սարերը (armeni) i Biz və bizim dağlar (àzeri)  | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Tipus | outdoor sculpture (en)  | |||
| Creador | Sargis Baghdasaryan (en) | |||
| Creació | 1967 | |||
| Gènere | art públic | |||
| Material | tova calcària | |||
| Mida | 9 ( ) m | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Khankendi (Azerbaidjan) | |||
| ||||
Som les nostres muntanyes[1] (en armeni: Մենք ենք մեր սարերը; també Tatik Papik; Տատիկ և Պապիկ) és un gran monument al nord de Stepanakert, la ciutat capital de l'autoproclamada República d'Artsakh.[2][3] L'escultura, acabada al 1967 per Sargis Baghdasaryan i Safi Garayev, es considera un símbol de l'herència armènia de la regió d'Alt Karabakh. El monument està fet de tova volcànica, i representa un home i una dona tallats en la roca, que simbolitzen els habitants de les muntanyes de Karabakh. El nom Tatik- papik en armeni es tradueix com 'l'àvia i l'avi'. L'estàtua destaca en l'escut d'armes de l'Alt Karabakh.
L'aparició de l'escultura en un vídeo abans d'una actuació en Eurovisió l'any 2009 fou el primer de diversos conflictes polítics durant la competència entre Armènia i l'Azerbaidjan.
l'Azerbaidjan té un historial de destrucció del patrimoni cultural armeni, i això ha generat preocupació internacional que potser demolirà el monument després d'ocupar iassassinar població de l'Alt Karabakh al setembre del 2023.[4][5][6][7][8][9]
- ↑ Holding, Nicholas; Holding. Armenia: With Nagorno Karabagh (en anglés). Bradt Travel Guides, 1 de gener de 2011. ISBN 9781841623450.
- ↑ Planet, Lonely; Noble; Kohn; Systermans. Lonely Planet Georgia, Armenia & Azerbaijan (en anglés). Lonely Planet, 1 d'abril de 2012. ISBN 9781743213032.
- ↑ Dissertation Abstracts International: The humanities and social sciences (en anglés). University Microfilms, 1 de gener de 2004.
- ↑ Sawa, Dale Berning «Monumental loss: Azerbaijan and 'the worst cultural genocide of the 21st century'» (en anglés). The Guardian, 01-03-2019. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «High-Resolution Satellite Imagery and the Destruction of Cultural Artifacts in Nakhchivan, Azerbaijan | American Association for the Advancement of Science (AAAS)» (en anglés). [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ December 13, Uzay Bulut on; 2022. «Azerbaijan Desecrates Armenian Cultural and Religious Heritage - Providence» (en anglés), 13-12-2022. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Maranci, Christina. «The Cultural Genocide Against Armenians» (en anglés), 12-10-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Nayyar, Rhea. «Symbolic Armenian Monument in Artsakh at Risk of Destruction» (en anglés), 02-10-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ Rusia, Redacción. «Artsakh: the end of history» (en anglés), 27-09-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].