La Spinning mule és una màquina utilitzada per filar cotó i d'altres fibres. Van ser utilitzades extensament des de finals del segle xviii fins principis del segle XX a les fàbriques de Lancashire i d'altres llocs. Les 'mules' van ser treballades en parells per un mentor, amb l'ajut de dos nens: el petit piecer i el piecer gran o lateral. El carruatge transportava fins a 1,320 fusos i podia mesurar 46 m de llarg longitud, avançar i retrocedir una distància de 1,5 m quatre cops per minut.[1]
La 'mule' d'acció automàtica va ser patentada per Richard Roberts el 1825. Al seu apogeu hi havia 50,000,000 fusos de 'mules' només a Lancashire. Les versions modernes encara estan en producció i s'utilitzen per filar llana de fibres nobles com ara caixmir, merí ultrafí i alpaca per al mercat de mitges.[2][3]
La 'mule' fa girar les fibres tèxtils en fil per un procés intermitent.[4] En el traç del sorteig, el mexat es llança a través de corrons i es retorça; en el retorn està enrollat en l'eix. El seu rival, el bastidor de Throstle o el bastidor d'anell, utilitza un procés continu, on els processos de trefilar, retòrcer i enrotllar es portaven a terme simultàniament; «va derivar el seu nom del cant o brunzit que va ocasionar".[5] La 'mule' va ser la màquina de filar més comú des de 1790 fins al voltant de 1900 i encara es feia servir per a fils fines, fins principis dels anys vuitanta. Al 1890, una fàbrica de cotó típica tenia més de 60 'mules', cadascuna amb 1.320 fusos,[6] que treballaven quatre cops per minut durant 56 hores a la setmana.