Stari Grad

Stari Grad

Tipus	ciutat de Croàcia i polis
Localització
43° 11′ 27″ N, 16° 35′ 39″ E / 43.1909331°N,16.5942108°E / 43.1909331; 16.5942108
Estat	Croàcia
Županija	Comtat de Split-Dalmàcia
Capital de	Stari Grad City Municipality (en)
Conté la subdivisió	Dol Rudina, Stari Grad (en) Selca kod Starog Grada (en) Vrbanj (en)
Població humana
Població	2.772 (2021) (52,5 hab./km²)
Geografia
Superfície	52,8 km²
Banyat per	Starigrad Bay (en) i Hvar Channel (en)
Altitud	0 m
Limita amb	Hvar Jelsa
Dades històriques
Anterior	Faros
Patrocini	Sant Roc
Identificador descriptiu
Codi postal	21460
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	021
Altres
Agermanament amb	Letovice Szentendre Samobor
Lloc web	stari-grad.hr

Stari Grad (croat) o Cittavecchia (italià) és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).^[1] El seu municipi té una població de 2.817 habitants (2001), amb 1.906 a la mateixa ciutat, mentre que la resta estan repartits en quatre pobles: Dol, Rudina, Selca Kod Starog Grada i Vrbanj.

Stari Grad, literalment 'Ciutat Vella', va ser el lloc amb assentament humà més vell de l'illa, i una de les primeres de totes les illes adriàtiques. Primer va ser poblat per una cultura indígena que parlava un llenguatge indoeuropeu i posteriorment pels antics grecs. Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2008.^[2]

En destaca el primer baptisteri cristià al costat de l'església medieval de Sant Ivan del segle xii i Tvrdalj, una residència d'estiu de Petar Hektorovic, al mig de la ciutat.

Hi ha també dues esglésies d'estil renaixentista: la de Sant Roc del 1569 i la de Sant Jeroni. La parròquia barroca es construïa el segle xvii. El monestir dominicà es fundà el 1482, però es cremava en el temps dels atacs turcs el 1571. Més tard es renovava i s'enfortia.

El paisatge cultural agrícola de la plana de Stari Grad va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2008, resta pràcticament intacte des que va ser colonitzat per primera vegada pels grecs jònics arribats de l'illa de Paros, en el segle iv aC. És una reserva natural, un paisatge de vinyes i oliveres que s'ha mantingut intacte des de l'època grega fins avui. Inclou antics murs de pedra i ornaments amb petits refugis de pedra, testimonis de l'antic sistema geomètric de divisió de terres utilitzat en l'antiguitat pels grecs de la ciutat i els que habitaven al camp.