Fitxa | |
---|---|
Direcció | Kathryn Bigelow |
Protagonistes | |
Producció | James Cameron i Steven-Charles Jaffe |
Guió | Jay Cocks i James Cameron |
Música | Graeme Revell |
Fotografia | Matthew F. Leonetti |
Muntatge | James Cameron |
Productora | Lightstorm Entertainment |
Distribuïdor | UIP-Dunafilm i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1995 |
Durada | 139 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Los Angeles |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 42.000.000 $ |
Recaptació | 7.959.291 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Gènere | cinema de ciència-ficció, thriller, cinema d'acció, drama, cinema distòpic i ciberpunk |
Qualificació MPAA | R |
Tema | Departament de Policia de Los Angeles i telepresència |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Strange Days és una pel·lícula de thriller ciberpunk estatunidenc de 1995 dirigida per Kathryn Bigelow, escrita per James Cameron i Jay Cocks, i produïda per Cameron i Steven-Charles Jaffe. És protagonitzada per Ralph Fiennes, Angela Bassett, Juliette Lewis i Tom Sizemore. Ambientada els dos darrers dies de l'any 1999, la pel·lícula segueix la història d'un traficant darrere d'uns d'enregistraments que permeten a l'usuari experimentar els records i les sensacions físiques d'altri mentre intenta descobrir la veritat darrere de l'assassinat d'una treballadora sexual.
Combinant la ciència-ficció amb les convencions del cinema negre, Strange Days explora temes com el racisme, l'abús de poder, la violació i el voyeurisme. Tot i que la història va ser concebuda per Cameron pels volts de 1986,[1] Bigelow va inspirar-s'hi després del judici de Lorena Bobbitt i els disturbis de Los Angeles de 1992 que van seguir el veredicte sobre l'assassinat de Rodney King.[2][3] La pel·lícula es va rodar íntegrament a l'àrea metropolitana de Los Angeles durant un període de 77 nits.[4] Algunes escenes de la pel·lícula, que ofereixen un pla subjectiu, van requerir càmeres polièdriques i una preparació tècnica considerable.[3]
Strange Days va representar un desastre a taquilla i gairebé va fer descarrilar la carrera de Bigelow, guanyant poc més d'una sisena part del seu pressupost de producció de 42 milions de dòlars. En estrenar-se, la pel·lícula va polaritzar els crítics de cinema: alguns crítics van elogiar la seva atmosfera bruta i les actuacions de Fiennes i Bassett, mentre que altres van criticar-la per la seva violència. Això no obstant, la valoració crítica de la pel·lícula ha millorat amb el pas dels anys. A la 22a edició dels Premis Saturn, Bassett va guanyar el premi a la millor actriu i Bigelow es va convertir en la primera dona a guanyar el premi a la millor direcció.