El sucre de pa era la forma habitual en què es produïa, emmagatzemava i venia sucre refinat fins a finals del segle xix, quan es van introduir els sucres granulats i en cubs. Es tracta d'un con alt amb la part superior arrodonida, producte final d'un procés en què la melassa, un sucre cru que s'importava de regions productores com el Carib i el Brasil, es refinava per obtenir sucre blanc.[1][2]