La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió.
Durant el segle xviii, la suite va caure en desgràcia com a forma cíclica, donant pas a la simfonia, la sonata i el concerto. Va ser reviscut a finals del segle xix, però d'una forma diferent,[1] sovint presentant extractes d'un ballet (El Trencanous), la música incidental a una obra (L'Arlésienne, Masquerade), òpera, pel·lícula (Lieutenant Kije Suite) o videojocs (la suite de Motoaki Takenouchi de 1994 a la sèrie Shining),[2] o moviments totalment originals (Holberg Suite, Els planetes).