Forma musical | suite ![]() |
---|---|
Compositor | Jean Sibelius ![]() |
Data de publicació | 1899 ![]() |
Durada | 10 minuts ![]() |
Opus | 11 ![]() |
Karelia o Suite Karelia, op. 11, és un subconjunt de peces de la Música de Karelia, més llarga (anomenada així per la regió de Carèlia), escrita per Jean Sibelius el 1893 per a l'Associació d'Estudiants de Viipuri i estrenada, amb Sibelius dirigint, a la Universitat Imperial Alexandre de Hèlsinki, Gran Ducat de Finlàndia, el 23 de novembre d'aquell any. Sibelius va dirigir per primera vegada la Suite més curta deu dies després; segueix sent una de les seves obres més populars.[1]
Música de Carèlia va ser escrita al començament de la carrera compositiva de Sibelius, i consta d'una obertura, 8 quadres i 2 intermezzi; dura uns 44 minuts, mentre que la Suite dura uns 12 minuts.
El caràcter tosc de la música va ser deliberat: la intenció estètica no era enlluernar amb la tècnica sinó capturar la qualitat de l'autenticitat ingènua i basada en el folk. Els comentaris històrics han constatat el caràcter nacionalista de la música.[2]