Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
eme-ĝir, eme-gi | |
---|---|
Tipus | llengua morta i llengua antiga |
Ús | |
Parlants | extinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lennis més |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | sud de Mesopotàmia |
Estat | Parlada antigament a Sumer |
Classificació lingüística | |
Llengua aïllada | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura cuneïforme |
Codis | |
ISO 639-2 | sux |
ISO 639-3 | sux |
Glottolog | sume1241 |
IETF | sux |
El sumeri (𒅴𒂠, EME.GIR15, ‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle xix. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el babiloni i l'assiri) ni amb l'arameu, totes dues semítiques, ni amb l'elamita.[1] [2]