Sun Yat-sen

Sun Yat-sen

(dècada del 1910)
Biografia
Naixement	12 novembre 1866 Cuiheng (Dinastia Qing)
Mort	12 març 1925 (58 anys) Hospital del Col·legi de Medicina de la Unió de Pequín (República de la Xina)
Causa de mort	càncer de fetge
Sepultura	Mausoleu de Sun Yat-sen
President extraordinari de la república de la Xina
7 abril 1921 – 21 febrer 1923 ← cap valor – Supressió del càrrec →
Gran President de la República de la Xina
1r gener 1912 – 13 febrer 1912 ← cap valor – Yuan Shikai →
Dades personals
Residència	Haxell's Hotel (en) (1896–1896) San Francisco (1896–1896)
Religió	Església congregacional
Formació	Hong Kong College of Medicine for Chinese (en) (1887–1892) Boji Medical College (en) (1886–1887) Punahou School (–1883) ʻIolani School (–1882) Queen's College Li Ka Shing Faculty of Medicine (en)
Activitat
Lloc de treball	Hong Kong
Ocupació	polític, metge, filòsof
Ocupador	Universitat de Nanquín
Partit	Guomindang Tongmenghui
Membre de	Tiandihui (en) francmaçoneria
Carrera militar
Rang militar	Generalíssim
Conflicte	Revolució Xinhai
Família
Cònjuge	Soong Ching-ling (1915–1925), mort Kaoru Otsuki (1905–1906) Haru Asada (1897–1902) Chen Cuifen (1891–1906) Lu Muzhen (1884–1915), divorci
Fills	Sun Fo  () Lu Muzhen Sun Yan  () Lu Muzhen Sun Wan  () Lu Muzhen Fumiko Miyagawa  () Kaoru Otsuki
Pares	Sun Dacheng   i Madame Yang
Germans	Sun Mei
Premis
orde de mèrit de la Fundació Nacional
Signatura

Sun Yat-sen (xinès: 孫逸仙) (Cuiheng, 12 de novembre de 1866 - Hospital del Col·legi de Medicina de la Unió de Pequín, 12 de març de 1925)^[1] conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan (孫中山/孙中山), fou un estadista, líder revolucionari i polític xinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina,^[2] com a Taiwan.^[3]

Sun va tenir un paper fonamental com a impulsor del moviment republicà i l'enderrocament de la dinastia Qing, l'última dinastia imperial de la Xina. Sun fou el primer president provisional en fundar-se la República de la Xina (RX) el 1912, i posteriorment fou cofundador del KMT (Guomindang o Kuomintang, literalment 'Partit Popular Nacional de la Xina') del qual fou el primer líder.^[4] Sun aconseguí la unitat després de la caiguda de la Xina imperial, i continua sent un personatge reconegut entre els polítics xinesos del segle xx i és i ha estat àmpliament respectat a ambdues bandes de l'estret de Taiwan.

Encara que Sun és considerat un dels grans líders de la Xina moderna, la seva carrera política fou una lluita constant amb llargs períodes d'exili. Després de l'èxit de la revolució, ràpidament va perdre el poder en la recentment fundada República de la Xina, i encapçalà successius governs revolucionaris que desafiaren als senyors de la guerra que controlaven una gran part de la nació. Sun no arribà a veure com el seu partit consolidava el poder sobre el país durant l'expedició al Nord. El seu partit, que formà una fràgil aliança amb els comunistes, després de la seva mort es dividí en dues faccions, l'encapçalada per Chiang Kai-shek i la de Wang Jingwei. El principal llegat de Sun es concreta en el desenvolupament d'una filosofia política coneguda com els tres principis del poble (三民主義): nacionalisme, democràcia i benestar per al poble.^[5]