La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares. És secretada a través de la pell en períodes d'esforç o de calor per expulsar substàncies de rebuig (funció emuntòria i evitar excessos de temperatura a l'organisme (funció reguladora). És composta per urea, colesterol, sals, greixos i, majoritàriament, aigua.
La suor, de més, conté els compostos químics 2-metilfenol (o-cresol) i 4-metilfenol (p-cresol), que són odorífers.
Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares: les glàndules eccrines i les glàndules apocrines.[1]
Les glàndules eccrines estan distribuïdes gairebé per tot el cos humà, i poden produir quantitats significatives de secrecions clares i inodores compostes principalment per aigua, i sobretot per electròlits com Na+, Cl-, lactat, aminoàcids i urea.[2][3] El seu pH és àcid, prop de 4,5. En comparació, les glàndules apocrines són solament en zones amb pèls (aixelles, genitals i mugrons); aquestes produeixen petites quantitats d'una secreció lletosa, el pH de la qual és aproximadament neutre (pH 7.2).[4]
La suor fresca és completament inodora. És la reducció de les llargues cadenes d'àcids grassos a cadenes més curtes, com la de l'àcid fòrmic i l'àcid butíric (la responsable de l'olor típica de la suor).[5][6]
La secreció de suor excessiva rep el nom d'hiperhidrosi, mentre que la manca total de suor és la hipo- o anhidrosi.
El procés de suar és la sudoració, mentre la sudació és la transpiració de suor provocada amb un objectiu higiènic o terapèutic.