Suor Angelica

Sor Angèlica

Títol original	Suor Angelica
Forma musical	òpera
Compositor	Giacomo Puccini
Llibretista	Giovacchino Forzano
Llengua original	Italià
Creació	finals de febrer a meitat de setembre de 1917
Data de publicació	segle XX
Gènere	òpera
Parts	un
Part de	Il trittico
Lloc de la narració	Siena
Personatges	S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Sor Angèlica (soprano), Geraldine Farrar La princesa, sa tia (contralt), Flora Perini L'abadessa (mezzosoprano), Rita Fornia La zeladora (mezzosoprano), Marie Sundelius La mestra de les novícies (mezzosoprano), Cecil Arden Sor Genovieffa (soprano), Mary Ellis Sor Osmina (soprano), Margarete Belleri Sor Dolcina (soprano), Marie Mattfeld La germana infermera (mezzosoprano) Les germanes almoineres (sopranos) Les novícies (sopranos) Les germanes llegues (soprano i mezzosoprano) Cor fora d'escenari: dones, infants i homes
Estrena
Estrena	14 de desembre de 1918
Escenari	Metropolitan Opera de Nova York,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	21 de desembre de 1948

Suor Angelica (Sor Angèlica) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre un llibret original en italià de Giovacchino Forzano. És la segona òpera del trio d'òperes conegut com Il trittico. Va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York el 14 de desembre de 1918, sota la direcció de Roberto Moranzoni i Geraldine Farrar, Flora Perini i Minnie Egener com a interpretes, i fins al 2009 va tenir 74 actuacions.

És de les poques obres que conté només personatges femenins. Les veus masculines apareixen només al final, en el cor d'àngels que porten la germana Angèlica al cel. De les tres obres que formen el "Tríptic", era la preferida de Puccini. L'1 de maig de 1917 Puccini va escriure al seu amic Pietro Panichelli (un frare dominic que ja l'havia ajudat amb les sonoritats religioses de Tosca):

Puccini tenia una germana anomenada Iginia, que havia arribat a ser mare superiora del convent de les monges agustines del poble de Vicopelago di Lucca, a la qual el mestre els va fer escoltar l'obra al piano, deixant-les profundament emocionades. Gràcies a la seva germana, de qui era molt proper, Puccini va poder conèixer com era la vida en un convent femení, que va retratar amb gran realisme en la seva obra.

L'estrena europea va ser al "Teatre Costanzi" de Roma l'11 de gener de 1919 (a "Il trittico") dirigida per Gino Marinuzzi (1882-1945) amb Gilda Dalla Rizza en presència de la compositora que va afegir l'ària Senza mamma que més tard es convertirà en famosa.